Situació
Estela descoberta el 1992 i exposada en un museu particular de Miravet.
P.L. Artigues
Aquesta estela va ser trobada en un marge d’un mas situat, aproximadament, 1 km al nord-est del centre de la població de Benissanet, en un lloc conegut com la partida de les Sínies.
Mapa: 32-18 (471). Situació: 31TCF023485.
La població de Benissanet és situada al sud de Móra d’Ebre, a la dreta de l’Ebre, al peu de la carretera N-230. Per a accedir al mas on es trobà l’estela, cal sortir pel camí que hi ha a l’esquerra de l’ajuntament i que es dirigeix al nord-est. Quan comenci el camí de terra, s’ha d’agafar la segona desviació a l’esquerra, seguint fins al segon mas.
Estela
L’estela es descobrí l’hivern del 1992, en efectuar-se uns rebaixos arranjant un camí per a accedir al mas. El propietari del terreny va localitzar l’estela reaprofitada en un marge de pedra i l’entregà a F. Segarra, de Miravet, aficionat a l’arqueologia i col·leccionista de ceràmica. El fet que l’estela fos reaprofitada en un marge impedeix saber-ne l’origen exacte. Actualment és exposada al museu particular de ceràmica de F. Segarra, a Miravet.
És una estela trapezoidal o de peu d’oreneta, de pedra sorrenca de color grisenc. Es conserva pràcticament sencera. L’estela té un gruix de 13 cm, amb una altura total de 68 cm. El diàmetre del disc fa 32 cm, l’amplada del coll 16 cm i l’amplada del peu 29 cm. Presenta un trencament en la part superior del disc, tant a l’anvers com al revers, on a més té un forat. A l’anvers presenta un relleu d’una creu de braços curvilinis amb bases còncaves amb els extrems units al bordó perimetral de tipus simple. Al peu de l’anvers hom pot veure les marques deixades per l’excavadora. Al revers la decoració no és gaire clara. Sembla que hi hagi unes tisores obertes i una inscripció realitzada en un rebaix simple. El mal estat en què es troba no permet transcriure-la. Podria indicar el nom i l’ofici de l’individu enterrat.
És difícil atribuir una datació a aquesta estela. El fet d’aparèixer descontextualitzada dificulta establir-ne l’antiguitat i fa que s’hagi de recórrer a elements indirectes. Si hom té en compte l’existència d’altres esteles semblants a Catalunya, se la podria datar entre la segona meitat del segle XII i el final del XIII. Aquesta estela no és un cas únic dins la comarca. A Vinebre se’n recuperaren dues més, l’any 1972, datades per M. Genera al final del segle XIII. També s’han trobat esteles a Miravet, una de les quals presenta una creu de braços curvilinis de base convexa. A. Curto data una estela, que té una creu grega i que es trobà en les excavacions del castell de Miravet l’any 1987, al segle XII.
Bibliografia
- Curto, 1988, 1, pàgs. 49-61
- Equip Centre de Documentació La Carrutxa, 1993, pàgs. 211-212
- Genera, 1993, pàgs. 40-44