Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
granada
Granada
Militar
Projectil farcit de matèria explosiva que hom pot llançar amb la mà (granada de mà) o amb una arma de foc (granada de fusell).
L’explosió es produeix per percussió o mitjançant una espoleta de retard
coberta
Militar
Protecció natural o artificial que resguarda un objectiu militar (tropa, obra, posició defensiva, arma, etc) de la vista o del foc de l’enemic.
brigadier | brigadiera
Història
Militar
Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès (s XVIII) amb una graduació corresponent a les altres armes a la de caporal.
Amb la reorganització militar del vescomte de Turenne adquirí una categoria semblant a la de general
matxet
Coltell llarg i pesant, especialment usat a Amèrica per a tallar la canya de sucre, per a aclarir boscs, etc, i com a arma.
Central del Curt
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona la primavera del 1974 pels cineclubistes Albert López i Miró, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom.
Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
orgue
Militar
Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
Era emprat especialment a bord dels vaixells, muntat a les cofes, i tenia una especial importància en els abordatges
projectil autopropulsat
Militar
Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat.
Són projectils autopropulsats els coets, els míssils, els torpedes, etc, i poden ésser predirigits, teledirigits i autodirigits, segons que llur recorregut sigui fixat prèviament, siguin comandats a distància o vagin proveïts d’instruments que permeten de corregir la trajectòria per ells mateixos
espingarda
espingarda
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan s XV i que hom emprà fins a la darreria del s XVI.
No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…