Resultats de la cerca

Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII

Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Feu retrats, natures mortes i obres de gènere La crema del paper segellat a Manresa el 1808 i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer La major part de la seva obra es reparteix entre les colleccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Dresden 1908-14 El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa S'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà 1920-36 La seva pintura es mou dins un lirisme postmodernista Moblista notable, revalorà la marqueteria, creant un estil modern inspirat en la tradició Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona 1929 i Madrid 1947 La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses colleccions

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch

Cinturó negre setè dan de taekwondo i mestre sisè dan d’hapkido S’inicià en les arts marcials el 1973 i des del 1980 dirigí l’Escola d’Arts Marcials Harondo d’Esparreguera, on també impartí classes Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo, en la qual també exercí de secretari i delegat del departament d’hap-kido El 2009 fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de la Federació Espanyola de Taekwondo en reconeixement a la seva trajectòria esportiva

La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A…

Estudià a l’Institut del Teatre 1992-94 i a la prestigiosa escola PARTS Performing Arts Research and Training Studios, 1994-96 Fou ballarí de la companyia belga Rosas, de la ballarina i coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker 1997-2000 i el 2001 fundà la Robert Olivan Enclave Dance Company, actualment coneguda amb el nom de  Roberto Olivan Performing Arts ROPA , primer amb seu a Bèlgica i, des del 2016, a L’Obrador - Espai de Creació Deltebre, Baix Ebre En destaquen, entre d’altres, les coreografies de  De farra 2003, Le vertige du papillon 2003, HomeLand 2006, El quiosco de las…

Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista  Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…