Resultats de la cerca

Seleccionador espanyol de wushu, participà en la fundació de la Sala d’Esgrima Amposta, que presideix, i aplicà a l’esgrima les tècniques de les arts marcials És tècnic al CCTE Terres de l’Ebre, Amposta i seleccionador espanyol sub-23 de l’equip masculí d’espasa Entre els seus deixebles destaca Pau Roselló, campió d’Europa i del món cadet el 2007 El 2009 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes També publicà llibres sobre les arts marcials

Dirigida per José Luis Brea, el primer número aparegué al maig del 1995, centrat en l’obra de Pepe Espaliú i la problemàtica de la desconstrucció en les arts espacials Els números següents han estat dedicats a l’obra de Jordi Colomer i la relació entre arts visuals i música, la Documenta X, Queer art i artistes bascs, l’obra de Pep Agut i la relació entre art i política, la imatge en relació amb el moviment i amb la tècnica i l’obra de José Maldonado

Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat

El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A…

Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista  Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…

Estudià composició amb J Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga 1951-55 Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969 Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis 1965-73 Influït per la música d’A Webern que descobrí el 1960, en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques…