Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
Sant Martí de Pedrenys (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
L’ermita de Sant Martí de Pedrenys, també coneguda fins fa poc com Sant Martinet es trobava dintre del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles Pedrencos o Villa Rara , apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura “
in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos” Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en les…
Esclua
Cristianisme
Bisbe intrús d’Urgell consagrat a Gascunya (885-886) per dos prelats gascons.
Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué 885 al comte Guifré I el castell de Montgrony El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i…
Sal·la
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (981-1010), fill d’Isarn i Ranlo i germà de Bernat, vescomtes del Conflent.
El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa…
Sant Miquel de Vilanova (Lladurs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les…
Sant Feliu d’Iel (la Seu d'Urgell)
Art romànic
Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel — Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040 La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII Segons les dades aportades per una…
Sant Miquel de Calbera (Gerri de la Sal)
Art romànic
Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada En el document conegut com a fals XI de Gerri , datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “ Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam ” El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del…
Santa Cecília de Montardit (Sort)
Art romànic
El primer esment conegut de l’església de Montardit és dels anys 1092-93, en un canvi de terres entre la família de Clexne i el monestir de Gerri, “ in castro Mont Ardido, in apendicio de Sancta Cecilia, in locum que vocant ad Inserrovas ” Al lloc de Montardit, hi tingué interessos el monestir de Gerri, que és palesen en diverses donacions de béns des de la segona meitat del segle XI L’any 1244 hi ha una nova referència a la parròquia de Montardit, quan Guillem, capellà de Montardit, donà el seu cos, per ser-hi enterrat, i diversos béns al monestir de Gerri Santa…
Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa
Història
Baró de Savassona, senyor d’Esparreguera (que vengué als Montserrat), d’Olost i de Cererols.
Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen els béns…
Guinea Equatorial 2015
Estat
El president Teodoro Obiang Nguema, en el poder des del 1979, va reconèixer la greu crisi econòmica que pateix el país, causada per la baixada del preu del petroli, principal producte d'exportació, i la consegüent aturada de les inversions públiques Després d'anys de creixement sostingut, de fins el 10%, l'economia va continuar immersa en la recessió iniciada el 2013 A l'abril, Obiang, candidat per a les eleccions del 2016, va remodelar el Govern, amb la destitució del ministre d'Educació, Lucas Nguema Esono, Lukito , i del ministre d'Informació, Premsa i Ràdio, Teobaldo Nchaso Matomba, tots…
tutela
Dret civil
Poder atorgat per la llei a persones determinades (tutor), que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.
Càrrec de dret privat la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils, té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns La tutela pot ésser testamentària quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que ha d’ocupar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina