Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…

Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…

Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…

Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a piano 1984…

Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…

Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font podrien ascendir a…

Vida Fill de Lluís Maria Millet i Millet, realitzà estudis universitaris i musicals, aquests darrers amb Joan Massià i Cristòfor Taltabull Posteriorment treballà la direcció orquestral i coral al Conservatori de Munic i al Mozarteum de Salzburg Fundador de l’Orquestra de Cambra Lluís Millet 1958, dirigí altres conjunts de cambra i agrupacions simfòniques i nombrosos conjunts de cambra De 1977 a 1981 dirigí l’Orfeó Català, al front del qual interpretà obres representatives del repertori tradicional català i de la polifonía clásica, tals com el Magnificat de Schütz o les Cantates i Motets de J…

Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…

Vida Juntament amb Paul McCartney, fundà The Beatles Aviat començà la seva carrera en solitari, i ja abans de la dissolució del grup el 1970 havia gravat tres discos, dos d’experimentals, amb l’artista Yoko Ono, que fou la seva segona dona, i un tercer d’un concert en directe, on incloïa el cant a la pau Give Peace a Chance Ja sense el grup, inicià amb Yoko Ono una carrera musical i un ferm activisme polític contra la guerra del Vietnam i en suport dels drets dels més desfavorits, per la qual cosa l’administració nord-americana el sotmeté a un assetjament constant Des d’aleshores fins que es…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…