Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1904 per Jaume Vila Capdevila, exprofessor del Gimnàs Tolosa Promocionava la cultura física, practicava l’atletisme, la lluita grecoromana i participà en nombrosos festivals gimnàstics i atlètics El 1908 inaugurà la sala d’armes, on practicava esgrima, i la sala de boxa, coneguda com Sala Vidal El 1917 es traslladà al carrer de Pau Claris de Barcelona Organitzà molts festivals de gimnàstica Un dels seus alumnes destacats fou Nemesi Ponsati També hi assistien els alumnes de l’Escola de Mestres de Joan Bardina Es mantingué obert fins al final del segle XX

Introductor del kick-boxing a les comarques de Girona, també fou àrbitre estatal de kick-boxing i taekwondo, i entrenador de boxa i kick-boxing Mestre estatal de taekwondo Cinturó negre sisè dan de taekwondo i cinquè grau de kick-boxing S’inicià en el taekwondo el 1979 i compaginà aquesta art marcial amb el kick-boxing El 2001 fundà el seu propi gimnàs a Girona, l’Oswald Gym, on ha preparat joves lluitadors El 2005 fou entrenador de l’equip de la Confederació Espanyola de Kick-boxing CEK També fou tècnic regional de la Federació Internacional d’Arts Marcials FIDAM

Escrita en castellà, fou l’òrgan de difusió del Barcelona Boxing Club, entitat dirigida per Ramon Larruy Periòdic independent i amb esperit crític, oferia ressenyes dels combats de Barcelona i de l’estranger Alguns dels seus redactors foren R Larruy, L Arnal i Swing

Escrita en castellà, oferia cròniques de vetllades pugilístiques, traduccions d’articles de premsa estrangera, articles de cultura física i de tècnica boxística Dirigida per F Bertran Aumatell, tingué collaboradors com Vicenç Bernades, conegut com Crítias, Ramon Larruy, A Gil Peláez, M Maurice Rimel i Lluís Meléndez, i dibuixants com Alloza i Opisso Se’n publicaren uns trenta números

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa…

Guanyà el Campionat de Catalunya en la categoria del pes mitjà lleuger 1962 Debutà com a púgil professional al juliol del 1963 davant Luis Cubero, en un combat al Gran Price de Barcelona Es proclamà campió estatal professional del pes wèlter 1964 en vèncer Albornoz Sombrita per abandonament al vuitè assalt Perdé el títol pocs mesos després contra el mateix contrincant Al setembre del 1965 tornà a disputar a la capital catalana el títol de campió estatal del pes wèlter, però fou derrotat per José Maria Madrazo Al final d’aquell mateix any abandonà la pràctica de la boxa després de…

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major…

Començà a practicar el rugbi als anys trenta amb el Barcelona Universitari Club BUC, entitat de la qual també fou dirigent Practicà també l’atletisme, el tennis, la boxa i el rem El 1935 fou nomenat seleccionador nacional de Catalunya en un moment que la federació catalana era reconeguda per la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA Als anys quaranta fou internacional espanyol de tennis i collaborà en Mundo Deportivo Fou directiu del Reial Club de Tennis Barcelona i president de la Penya Motorista Barcelona Sota el seu mandat es posaren en marxa les 24 Hores…

Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels Harlem…