Resultats de la cerca

La seva narrativa excelleix sobretot per una encertada observació i descripció de tipus, costums i paisatges de la seva terra Cal destacar-ne Flor de durazno 1911, El valle negro 1918 i Desierto de piedra 1925 També conreà el gènere històric i d’aventures

D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de amor, de…

Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica

Provinent d’una família d’emigrants sirians, de molt jove es convertí al catolicisme Es graduà en dret l’any 1955 per la Universitat de Córdoba Membre del Partido Justicialista , un any després de l’enderrocament de Juan Domingo Perón pels militars fou arrestat per incitar a la insurrecció El 1957 fundà en la clandestinitat les joventuts peronistes de la província de La Rioja, organització que liderà El 1963 fou nomenat president del Partido Justicialista de la província Tot i guanyar aquest any l’acta de diputat, el seu nomenament fou invalidat poc després per un nou cop militar…

Amic de Darío i de Lugones, acomplí una autèntica tasca de renovació poètica Castalia bárbara 1897 constituí un veritable laboratori d’experimentació rítmica A Los sueños son vida 1917, bé que augmenta la llibertat del ritme, el poeta és més assequible i, també, més íntim

Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939

Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La penúltima puerta 1968

De jove formà part del grup Els Negres El 1911 emigrà a l’Argentina 1911, on fou dibuixant del diari Crítica i de les revistes Caras y Caretas 1912-32, Fray Mocho 1912-20, Plus Ultra 1912-29, La Nación 1928-32, Argentina 1949-50 i altres Vers el 1925 tornà a Barcelona, i collaborà a Lecturas , El Hogar y la Moda , Llegiu-me , etc Exposà amb l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i amb l’Associació d’Humoristes de Barcelona Dibuixà escenes de costums populars El 1936 tornà a l’Argentina Publicà a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya Illustrà una edició de Martín Fierro

La complexitat de la seva personalitat passà del socialisme militant a actituds francament feixistoides es reflecteix en la seva obra En el primer llibre de poemes, Las montañas del oro 1897, hom pot apreciar la influència de Victor Hugo Los crepúsculos del jardín 1905 i Lunario sentimental 1909 encara són aproximacions al Lugones autèntic, que començà a trobar-se amb ell mateix a les Odas seculares 1910 i aconseguí la plenitud amb els Poemas solariegos 1927, on el poeta assoleix l’equilibri necessari per a configurar la descripció prescindint del que manifestament sigui propi de “l’ofici…

S'establí a l’Argentina, on es dedicà al comerç Nomenat vocal de la Primera Junta Independentista 1810, fou membre de la comissió que redactà la constitució argentina, president de l’assemblea 1818 i creador de l’esquadra del país Durant una època fou perseguit i confinat Rehabilitat, s’apartà de la política