Resultats de la cerca

Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16

Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal Milità en el bàndol austriacista Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria Ferit al baluard de Santa Clara agost de 1714, en acabar el setge, s’exilià a Viena

El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23

Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta Collaborà en la defensa de Tarragona Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya 1822, i el 1835 ho fou de València dimití arran de la revolta d’aquell any

Formà part de les Guàrdies Catalanes en la guerra de Successió el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d’infanteria del Roser Fou executat pels borbònics per haver ajudat el general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona

El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla L’església parroquial Sant Pere, refeta al s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou

Fou campió d’Espanya per equips 1945 Fou capità de l’equip Lumen-Barcelonès, amb el qual es proclamà campió del Trofeu Narbona 1945 Fou entrenador al collegi Sant Miquel i l’any 1957 fundà el gimnàs Stadium Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Lateral esquerre que jugà vuit temporades amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1978-86 Disputà 172 partits i aconseguí 7 gols Figura emblemàtica, fou capità de l’equip i rebé un homenatge en retirar-se el 1986 A Eivissa creà una penya espanyolista, on seguí vinculat al futbol

Després de la batalla del Bòsfor, substituí Ponç de Santa Pau 1352 com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer Fou enviat per Bernat de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser 1353

El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid