Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna
divisió
Lògica
Operació lògica que consisteix a dividir els gèneres en espècies, les espècies en subespècies, etc, i distingir-los i separar-los entre ells, a fi de situar tot ésser en el seu lloc corresponent i definir-lo.
L’escolàstica distingí diverses formes de divisió, el denominador comú de les quals és el supòsit que només allò que és compost pot ésser dividit en els seus elements simples
rossinyol bastard
Rossinyol bastard
Agustín Povedano (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que és semblant al rossinyol, però amb les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses.
Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans
trobat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16,5 cm, que és de color bru falb pàl·lid, lleugerament llistat al cap i a les ales i més clar a les parts inferiors.
Habita en terrenys oberts, especialment conreus, a tot Europa, llevat d’Escandinàvia i les illes Britàniques, a Àsia fins a Mongòlia i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
flabiolets
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla de la família de les flautes.
Molt comú en els orgues Blancafort, la seva tessitura és de 2' De cos troncocònic, la seva sonoritat aguda, aflautada i penetrant imita el so del flabiol de la cobla catalana
equimosi
Braç amb equimosi
A. Currell (CC BY-NC 2.0)
Patologia humana
Taca de color blau moradenc a la pell produïda per extravasació de sang als teixits.
Amb freqüència apareix després d’una contusió, però es presenta també espontàniament en casos d’escorbut, hemofília i d’altres En el llenguatge comú és coneguda amb el nom de blau
base
Cosmètica
Conjunt de substàncies actives que causen l’acció principal i característica d’un preparat cosmètic.
A vegades la base activa resta identificada amb l’excipient en produir l’acció biològica, farmacològica, etc, en comú Així, la base d’un preparat desodorant és una solució de productes astringents
ganivet
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids, d’uns 12-13 cm i de cos molt allargat, cobert per dues valves de forma cilíndrica molt primes i que no tanquen als extrems.
Habita, colgat, en els fons llimosos en profunditats d’1 m, com a màxim És comú als Països Catalans, on hom en fa un gran consum, tant en fresc com en conserva
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
bruel
Bruel
© Global Biodiversity Information Facility
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels regúlids, d’uns 9 cm de llargada, arborícola, amb el dors verd i el ventre blanc groguenc, molt semblant al reietó pel color i els costums.
És comú als grans boscs i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc És centreeuropeu i mediterrani, abunda als Pirineus i nia en molts llocs de la península Ibèrica