Resultats de la cerca

Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat

L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana

En un acte a la localitat romanesa de Blaj, el papa Francesc demana perdó als gitanos romanesos romanís per la discriminació i la persecució de què han estat objecte per part de l’Església catòlica En el seu viatge, Francesc també beatifica set bisbes que van ser executats pel règim comunista el 1948 per negar-se a convertir a la confessió ortodoxa

Nacionalista, fou encarcerat pels francesos 1929-36 Entrà al partit comunista i collaborà a crear el Vietminh 1941 Amb la independència del Vietnam, esdevingué ministre d’afers exteriors 1954-61 i primer ministre de la República Popular del Vietnam del Nord 1955-76, i després primer ministre del Vietnam unificat, si bé a partir del 1980 el seu poder minvà

El 1943 fou empresonat per la seva actitud pacifista Atret pel marxisme, el 1947 ingressà al partit comunista, que deixà el 1964 Ambientades en el Japó de la postguerra, les seves novelles, entre les quals Kurai e ‘El quadre negre’, 1946, Shinkû-chitai ‘Zona de buit’, 1952 i Hokai kankaku ‘Sensació de catàstrofe’, 1952, palesen una clara intenció antimilitarista i antiautoritària

Cap de l’ala esquerra del partit socialista italià Malgrat que polemitzà amb Antonio Gramsci i amb els altres teòrics de l’ Ordine Nuovo , s’alià amb ell per a l’escissió de Liorna 1919 i la fundació del partit comunista italià, del qual fou primer secretari 1921-23 El 1930, acusat d’afinitats amb el trotskisme, fou expulsat del partit

Militant comunista des del 1920, fou fiscal general de l’URSS 1931-38 i l’acusador principal dels processos de Moscou Membre del comitè central 1939-54, participà decisivament en la creació dels règims comunistes als Balcans Delegat a l’ONU 1946-49 i 1953-54, hi sostingué amb duresa la política estalinista d’expansió i de tensió amb els EUA guerra freda

Militant socialista, fou obligat a participar en la Primera Guerra Mundial Ferit i capturat pels russos, abraçà la causa bolxevic Tornà a Alemanya 1922 com a secretari del partit comunista alemany, que abandonà per reingressar al socialisme Exiliat durant la Segona Guerra Mundial, tornà a la República Federal d’Alemanya 1945, on fou elegit batlle del Berlín Occidental 1947 i 1951

Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres