Resultats de la cerca

Inaugurat el 1869 amb el nom de Café du Sommier Élastique , el 1871 adquirí el nom definitiu Fou dedicat a sala de concerts del 1880 al 1918, que fou comprat per Paul Derval i dedicat a muntatge de revistes musicals, gènere que hi subsisteix

Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d’instruments musicals i partitures Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans Actuà d’acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català

Influït per AScarlatti, impulsà l’òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza 1718, Le finte zingare 1724, L’amico traditore 1737, etc Alhora conreà l’òpera seriosa i escriví set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí

Format a Venècia i a Brusselles amb HScherchen, actuà en concerts per Europa i com a director de La Fenice de Venècia i de l’Orchestra Radiofonica de Milà Des del 1962 fins al 1972 fou director estable del Teatro alla Scala de Milà

Estudià el piano a Madrid, a París i a Brusselles Féu concerts a Holanda, a París, a Barcelona i finalment 1862 a Madrid, on es dedicà del tot a l’ensenyament Escriví algunes obres per a piano i un Gran método para piano 1878

Amplià estudis amb NBoulanger i, entre el 1944 i el 1960, ensenyà a Harvard La seva composició més notable és el ballet The Incredible Flutist 1938 És autor també de diversos concerts i simfonies, de música de cambra i de manuals sobre harmonia, contrapunt i orquestració

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on més tard fou professora de cant Debutà a 16 anys Excellí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa Cantà lieder i collaborà en concerts simfònics i oratoris

Les quatre cordes metàlliques, de vegades dobles, són pinçades amb un plectre de ploma La caixa té un dors molt bombat i quatre cordes dobles afinades per quintes Les millors mandolines són les dels Vinaccia, constructors napolitans del s XVIII Vivaldi escriví diversos concerts per a mandolina

Té una cabuda de 404 places i un espai per a 60 músics ampliable a 110 El Patronat Municipal de l’Auditori Pau Casals s’ocupa de la seva gestió i organitza temporades estables de concerts i el Festival Internacional de Música Pau Casals, de periodicitat anual

Formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba, on residí 1832-66 El 1867 fundà, a Barcelona, una Societat de Concerts Clàssics És autor de música simfònica Simfonia, Andante religioso, Marxa russa, Violeta, Andantino, Saltarello i de l’òpera inacabada Raquel