Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
Arai Hakuseki
Literatura
Escriptor japonès.
Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu 1702 i Tokushiyoron 1712 És d’un interès especial Seiyo Kibun 1715, relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki 1716
Eduard Zeller
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX
Leonard Nelson
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920
Louis Cattiaux
Pintura
Literatura
Pintor, poeta i filòsof.
Pintor, deixà aquesta faceta quasi del tot per escriure El Missatge retrobat , on desenvolupà la idea del romanticisme segons la qual l’obra d’art ha de ser una via de coneixement de l’esperit de l’home La seva obra té un sentit moral, filosòfic i ascètic, però també cosmogònic, místic i iniciàtic, i destaca també per la seva vinculació a la tradició hermètica i la seva orientació envers l’alquímia i la cerca de l’Absolut
El Criterio
Obra filosòfica de Jaume Balmes, escrita en castellà a l’estiu del 1842 al Prat de Dalt, masia de Caldes de Montbui, i publicada l’any següent a Barcelona.
És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda
documentalista
Diplomàtica i altres branques
Persona que es dedica al documentalisme.
Aquest concepte és diferent del de bibliotecari, car tracta amb un material més ampli i és bàsicament al capdavant d’un establiment informador, independentment de la presència real dels fons La seva funció pot ésser doble d’una banda, recollir i organitzar la informació utilitzant les tècniques del documentalisme de l’altra, tenir un ampli coneixement dels fons documentals als quals hom pot accedir i disposar de mitjans per a accedir-hi, per tal de poder informar els usuaris
competències bàsiques
Educació
En el marc escolar, competències que ha d’adquirir l’alumnat durant l’escolaritat obligatòria que li permetin inserir-se perfectament en la vida escolar i social.
Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral
Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
Base de dades multidisciplinària que conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que componen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Fou constituït el 1996 i és format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya —Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya— La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres
cultura d’Almeria
Cultura prehistòrica de l’E de la península Ibèrica, definida per Pere Bosch i Gimpera vers el 1920 a partir de les excavacions fetes pels germans Siret a la província d’Almeria.
Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fora l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Los Millares Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la cultura d’El Argar
Francesco da Barberino
Literatura italiana
Poeta italià.
Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina