Resultats de la cerca

Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer en formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques, on completà…

Estudià llengua i literatura en afrikaans i en la seva joventut evolucionà des d’unes posicions nacionalistes a la crítica envers el seu país i el règim de discriminació racial establert des del 1948 apartheid Professor a les universitats de Rhodes 1961-91 i de Ciutat del Cap, com a escriptor estigué molt influït pel Nouveau Roman  francès i formà part del grup d’escriptors sud-africans anomenats els Sestigers ‘els dels seixanta’, entre els quals també hi ha Breyten Breitenbach Començà a publicar el 1958, i el 1973 escriví la novella  Kennis van die Aand ‘Coneixença de la nit’, primer…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3…

A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…

Filla del productor cinematogràfic Alexandre Mnouchkine, després d’estudiar a Oxford i a la Sorbona, el 1964 fundà el Théâtre du Soleil, amb seu estable a París des del 1970, que es regí durant molt de temps per criteris collectivistes Al capdavant de la companyia, ha presentat nombroses produccions que destaquen per l’esperit creatiu i el compromís social, i en les quals, des dels anys vuitanta, ha estat molt important la collaboració de la dramaturga Hélène Cixous Entre d’altres, es poden esmentar El somni d’una nit d’estiu 1968, de W Shakespeare la creació collectiva 1789 1970 l’adaptació…

Influït per les seves experiències pictòriques i com a funcionari del Central Office of Information, ha desenvolupat una filmografia caracteritzada pel barroquisme formal i una concepció del cinema alhora enciclopèdica i visionària A més de nombrosos curtmetratges, és autor de The Falls 1980, The Draughtman's Contract 1982, A Zed and Two Noughts 1986, The Belly of an Architect 1987, Drowning by Numbers 1988, premiat a Canes a la millor contribució artística, The Cook, the Thief, His Wife and Her Lover 1989, premi del Festival Internacional de Catalunya, Prospero's Books 1991, The…

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana , però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el…

L’antiga parròquia de Sant Pere, que fou l’església del castell d’Altés, apareix documentada a la segona meitat del segle XI en una carta de donació datada el 1062 per la qual els marmessors de Berenguer cediren a Santa Maria de la Seu una vinya i un molí situats dins el terme de Sancti Petri de Autes , per voluntat expressa del difunt La parròquia d’Altés també és citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell A la segona dècada del segle XII hi ha notícia per una escriptura del 1118 que Arnau Guitart i la seva esposa Caritat, feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història…