Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Brusselles amb Alfred Marchot Realitzà diverses gires de concerts arreu d’Europa, Àfrica i Amèrica, com a solista o bé formant part de diverses formacions orquestrals, en especial abans del 1936 Posteriorment s’integrà com a docent a l’Escola Municipal de Música de Barcelona

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana

Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’Orquestra de…

Fundat l’any 1962, el primer president fou André Gützwiller El camp de golf fou dissenyat per l’equip d’arquitectes de Hamilton Stutt, originalment amb nou forats El 1969 organitzà el tercer Gran Premi de Catalunya de Golf El 1975 fou adquirit per Enric Llaudet i prengué el nom ac-tual Fou ampliat a divuit forats de par 70 durant els anys noranta, i es crearen nou forats més el 2011 Formà la campiona d’Espanya amateur Ana Arrese 2009

Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967…

Nascuda al Barri Gòtic barceloní, escenari freqüent en les seves novelles, es llicencià en filosofia i lletres, especialitat història, i en filologia catalana, especialitat literatura, per la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment exercí la docència com a professora d’història i de llengua catalana durant dotze anys, després dels quals es dedicà a la creació literària   El 1997 publicà el seu primer llibre, la novella juvenil Qui és el penjat , gènere que, juntament amb l’infantil, ocupa una part important de la seva abundant producció literària, i que continuà, entre d’altres, amb…

La institució ha recuperat la tradició del Centre Català que fou fundat el 1914 Té la seu a l’Instituto Costarricence de Cultura Hispánica Hi han estat promotors, entre altres, Ricard Àlvarez i Pallejà i Marius Zaragoza, que n'era president el 1991 El 1982 edità un Recull de poesies patriòtiques catalanes , començà a publicar “Nostra Veu Butlletí del Casal Català de Costa Rica” i des del 1988 “Catalunya Ayer y Hoy” Ha celebrat jornades culturals, organitzat classes de català i commemorat les festes patriòtiques de Catalunya aplecs montserratins