Resultats de la cerca

De rara sensibilitat i de gust finíssim És autor de l' Esame di coscienza di un letterato edició pòstuma, 1916, que dóna l’anàlisi més significativa de l’estat d’esperit de la joventut, a la vigília de la Primera Guerra Mundial

Fou conreada a Anglaterra ballad farse , a França i, sobretot, a Itàlia als s XVIII i XIX Entre les millors es destaquen les de Rossini com La cambiale di matrimonio, 1810, i Il signor Bruschino, 1813 i de Donizetti Il campanello di notte, 1836

Escriví nombroses novelles i narracions, en les quals intentà de reflectir la psicologia femenina Roberta , 1896 L’amore di Loredana , 1908 La divina fanciulla, 1920 i la de la infància Farfui 1909, L’occhio del fanciullo 1914, Le cose più grandi di lui 1922, etc

Vida El 1696 ingressà al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols Estigué al servei del príncep de Hessen-Darmstadt en qualitat de mestre de capella i posteriorment exercí el mateix càrrec amb l’ambaixador portuguès a Nàpols La relació de Porpora amb el príncep de Hessen-Darmstadt fou decisiva per a la carrera del músic, ja que li proporcionà l’encàrrec de la cort de Viena per a compondre l’òpera Arianna e Teseo 1714, estrenada amb motiu de l’aniversari de l’emperador Durant un cert temps gaudí del favor de la cort imperial vienesa i de la cort del virrei de Nàpols La seva òpera…

Documentada des del segle XIV, el seu conreu s’intensificà a partir del segle XVI, amb Hermes Waldsee 1632-92, Zuan Sef Busiz 1660-1743, etc Al segle XIX es destaquen els comediògrafs GE Lazzarini i Francesco Leitenberg i els poetes Pjeri Zorut, Pjeri Corvàt i Vittorio Cade Fueiz di lèria ‘Fulles d’heura’ Al segle XX es destaquen Ercole Carletti i Giuseppe Marchetti a partir de la Segona Guerra Mundial els puntals de la cultura furlana han estat l’Academiuta di Lenga Furlana i el grup Cortesele di Furlan, fundat el 1949 i més tard anomenat Risultive han destacat Pier Paolo Pasolini, els…

Format al taller de LGhiberti, conreà l’estil gòtic internacional Mare de Déu amb l’Infant, 1423 Kunsthalle, Bremen i fou alhora un dels renovadors de la pintura florentina quant a la representació naturalista de l’espai i la llum Mare de Déu amb l’Infant i Santa Anna , 1424 Galleria degli Uffizi, Florència Començà els frescs de la capella Brancacci església del Carmine, Florència, la continuació dels quals deixà a la responsabilitat de Masaccio, a causa d’un viatge a Hongria 1425 Vers el 1430 anà a Roma, on decorà la capella de Santa Caterina a la basílica de San Clemente, probablement amb…

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu visigòtica de Lleida, i en…

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…