Resultats de la cerca

Deixeble de Gregorio Lazzarini, apareix inscrit a la confraria de pintors l’any 1717 El 1739 era considerat “el més famós entre els virtuosos” El seu nom fou aviat conegut per les corts europees, que el cridaren Treballà a Würzburg 1751-53 i per al rei Carles III, que li encomanà la decoració del Palacio Real de Madrid 1762-64 i diversos quadres de cavallet Hom en pot parlar com d’un dels més grans artistes del s XVIII Dibuixant de primer ordre, les decoracions murals i de sostres, de complexa composició perspectiva, no tenen secrets per a ell En un sistema de comparacions,…

< Situació Singular absis poligonal, d’influència llenguadociana, amb decoració de reminiscències llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli de població de Sant Feliu d’Avall L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 16,8” E Història La parròquia de Sant Andreu fou una de les dues parròquies que s’establiren a l’antic terme de Sant Feliu L’església parroquial de Sant Feliu d’Avall, dedicada a sant Andreu, és esmentada des del 1077, any en què…

Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…

Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…

Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…

Format a Bolonya i deixeble de Giulio Romano, amb qui collaborà en els frescs del Palazzo del Te a Màntua 1526-30, desenvolupà la seva activitat principalment a França, on fou cridat per Francesc I 1531 Juntament amb Rosso Fiorentino i sol, després de la mort d’aquell 1540, dirigí les obres i la decoració de les estances del castell de Fontainebleau i projectà la capella funerària dels Valois a Saint-Denis Autor de nombrosos dibuixos sobre temes de l’antiguitat i de cartons per a tapissos, la seva influència fou decisiva en el desenvolupament de l’escola de Fontainebleau

Format a Berlín, estudià a Londres l’arquitectura i la decoració angleses d’aquell moment Fruit d’aquests estudis són els llibres Die Englische Baukunst der Gegenwart ‘L’arquitectura anglesa actual’, 1901 i el famós Das Englische Haus ‘La casa anglesa’, 1904-08, en tres volums Tornà a Alemanya i fou un dels fundadors de la Deutscher Werkbund, grup dins el qual representà, en contraposició a Hvan de Velde i l’Art Nouveau, l’anomenat funcionalisme integral Per la seva gran lluita a favor de l’estandardització en arquitectura fou un dels més valuosos precedents del Bauhaus

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura

Es formà amb Andrea del Sarto i més tard amb Pierino del Vaga Fou un dels introductors a Venècia del corrent manierista de tradició florentina i romana frescs al Palazzo Grimani, avui perduts La seva producció acusa una forta influència de Miquel Àngel frescs a l’església de Santa Maria dell’Anima, Roma, 1541-44 a la sala d’audiències del Palazzo Vecchio, Florència, 1544, i en una de les estances del Palazzo Farnese, Roma, 1555 El 1554 anà a França, on participà en la decoració del palau de Fontainebleau D’aquest període només resta Incredulitat de sant Tomàs Musée du Louvre,…