Situació
Singular absis poligonal, d’influència llenguadociana, amb decoració de reminiscències llombardes.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli de població de Sant Feliu d’Avall. L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia precedent.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 41’ 0,6” N. - Long. 2° 44’ 16,8” E.
Història
La parròquia de Sant Andreu fou una de les dues parròquies que s’establiren a l’antic terme de Sant Feliu. L’església parroquial de Sant Feliu d’Avall, dedicada a sant Andreu, és esmentada des del 1077, any en què rebé un llegat de 5 mesures de blat.
Va ser reconstruïda en la seva major part a partir del 1863, però el sector occidental de la nau primitiva i la capçalera romànica s’han conservat.
Església
És una església de nau única, amb un absis de planta circular a l’interior i poligonal a l’exterior, que és decorat amb lesenes i arcuacions de tipus llombard, molt deformades i ampliada per tot el voltant a la part superior per un cos que reposava també sobre les arcuacions.
Una finestra de l’interior amb decoració esculpida.
ECSA - A. Roura
Planta de l’església actual, que aprofita l’antiga església romànica a manera de transsepte.
R. Mallol, segons informació d’A. Vernet
Els arrebossats impedeixen per ara verificar si tota la construcció és de la mateixa època o si la fortificació (com sembla probable) és posterior.
Recentment s’han descobert unes finestres ornamentades amb una petita arquivolta treballada en espiral, una de les quals és coberta amb un guardapols decorat amb motius geomètrics i vegetals. També s’han trobat unes cornises internes a la capçalera sostingudes per unes mènsules, motiu que també és visible a la part exterior de la nau, que encara subsisteix. Absis i nau són obres del segle XII, i transmeten una certa influència del Llenguadoc.
Bibliografia
- Gibrat, 1917, pàssim
- Cazes, 1990, pàg. 54.