Resultats de la cerca

Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera,  Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li…

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, assisteix a Figuerola d’Orcau, vila del municipi d’Isona i Conca Dellà Pallars Jussà, a l’exhumació de les restes de 17 soldats de la Guerra Civil de 1936-39 a la fossa comuna contigua al cementiri És la primera fossa comuna de la Guerra Civil i del franquisme que s’obre a Catalunya, i correspon al Pla de Fosses 2017-2018 presentat al gener pel Govern català

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Deixeble de BGozzoli A Florència pintà al fresc a l’església de l’Annunziata ~1475, San Filippo Benizzi i a la de Sant’ Ambrogio Miracle del Sant Sagrament El 1481 fou cridat a Roma on, juntament amb Botticelli, Ghirlandaio, Perugino i d’altres, participà en la decoració de la Capella Sixtina D’acord amb la tendència dominant de l’escola florentina, la seva obra s’orientà cap a formes naturalistes Fou mestre de Fra Bartolommeo della Porta i de Piero di Cosimo

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries laiques dedicades a l’oració i…

El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès

Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península