Resultats de la cerca

Organitzats a iniciativa de Mundo Deportivo , fou la primera vegada que Barcelona acollí una mostra competició dels diversos esports practicats a la ciutat També foren coneguts com a grans festes esportives de Barcelona i hi collaboraren alguns dels clubs i gimnasos més destacats i els primers intents d’entitats federatives Entre d’altres, hi participaren el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Cercle Eqüestre, el Club Velocipèdic de Barcelona, el Reial Club de Polo, el Club Tiro al Pichón de Barcelona, l’Associació de Clubs de Football, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona…

Format l’any 1988, començà entrenant-se al camp de Moja El 1990 s’inscrigué a la Lliga Catalana i durant els anys noranta fou un dels equips catalans més destacats Es proclamà campió de l’Spain Football League 1993 i de la Lliga Nacional de futbol americà 1997 També guanyà la Copa Catalana 1997 i la Supercopa Catalana 1997 Després de competir en l’àmbit estatal uns quants anys, al principi dels anys 2000 participà habitualment en competicions de l’àmbit català A part d’un equip sènior, disposa d’equips en categoria júnior, cadet i d’equips de futbol flag, així com d’un equip…

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió de Catalunya 1991 en sabre Es retirà l’any 2010 i passà a exercir com a mestre d’armes dels mateixos clubs pels quals competí i del Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Laia Vila, Ruben Gelida i Lucas Casanova És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre Presideix la secció d’esgrima de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel des del 2005, i és el seu representant a l’assemblea general de la Federació Catalana d’Esgrima

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills Stéphane i…

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho…

Fou fundada el 2003 malgrat que els seus orígens es remunten a l’any 2000 Es dissenyà com a associació que havia d’integrar iniciació, recreació i competició De les seves duesàrees de treball sobresurt la d’esquí adaptat per a persones amb discapacitats físiques En aquest sentit, fou una de les impulsores del Centre de Tecnificació per a l’Esquí Adaptat de la Val d’Aran L’altra gran àrea de treball és la d’iniciació i formació, en què es busca la integració de persones amb discapacitats físiques o sense Alguns dels seus esportistes més destacats són l’esquiadora balear…

En acrobàcia n'hi ha diverses modalitats, entre les quals es destaquen el trapezi doble , conjunt de dos trapezis horitzontals parallels o en línia damunt els quals dos acròbates executen exercicis simultanis, i el trapezi volant , sostingut amb cordes molt llargues, vers el qual es llança un acròbata des d’una plataforma per agafar-se sia a les mans d’un altre acròbata en posició invertida sobre un aparell anomenat cadira, sia en un altre trapezi, en l’anomenat salt de bastó a bastó, força més rar i difícil Els exercicis en el trapezi volant són anomenats passos,…

La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al segle XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena segle IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera popular al segle…

L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a la sang per mètodes bioquímics directes o per…