Resultats de la cerca
Es mostren 8409 resultats
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
laminatge

Laminatge continu operacions principals, incloent-hi l’extrusió i la forja amb premsa, i productes fianls, a aprtir dels tres semiproductes d’acer de colada contínua. Moltes operacions són idèntiques amb altres metalls i aliatges
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
Yukon

El riu Yukon al seu pas per la localitat de Kaltag (Alaska)
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (2.554 km).
Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s
Lluís Ezcurra i Carrillo
Periodisme
Dret
Advocat i periodista.
Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3
declinació magnètica
Geologia
Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla vertical que conté la direcció de la brúixola i el pla meridià del punt de situació.
fer gat
Transports
Restar ancorada una embarcació amb dues àncores per la proa, formant un angle de 45°, de manera que la direcció del vent, el corrent o la marea segueixin la direcció de la bisectriu de l’angle format.
Cher
Riu
Riu del centre de França, afluent del Loira per l’esquerra (320 km i 14 000 km2 de conca).
Neix a Combrailles, al Massís Central, i flueix, molt encaixat, en direcció septentrional Poc abans de Montluçon, rep el Tardes per l’esquerra A Saint-Amand-Montrond canvia de direcció i flueix vers el NW fins a Vierzon, on rep el Yèvre per la dreta i gira vers l’oest Poc abans de Tours, el seu curs continua parallel al del Loira, i tots dos travessen la ciutat, fins a llur confluència, poc abans de Langeais El seu règim, pluvial, és molt irregular i registra fortes crescudes
àpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix el Sol i, amb ell, tot el sistema solar.
És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
riu de Calders
Riu
Curs d’aigua intermitent, als ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.
Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu collector Té una direcció E-W fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal, on pren la direcció S-N, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina