Resultats de la cerca

Es formà musicalment al Conservatori de Nàpols, amb C De Nardis i A Longo, i posteriorment perfeccionà el piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1919 debutà com a pianista a Trieste i començà una brillant carrera com a intèrpret solista, que compaginà amb l’ensenyament del piano en aquella ciutat 1919-21 Del 1921 al 1923 fou director assistent d’Héctor Panizza al Teatro Colón de Buenos Aires i d’Arturo Toscanini a la Scala de Milà, teatre on es presentà com a director el 1923 En 1941-67 fou catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori de Milà A partir del 1948 dirigí…

El 1977 s’inicià en l’arbitratge i la temporada 1984-85 debutà a l’ACB, on setze anys després superà els 800 partits 2010 Internacional des del 1985, ha dirigit partits en Campionats d’Europa i del Món de diferents categories Dirigí la final olímpica femenina dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També ha participat en diverses Final Four europees, tant femenines com masculines, i dirigí les finals dels anys 1998, 2007 i 2011 En l’àmbit de l’ACB ha dirigit partits en vuit finals dels play - off i dues finals de la Copa del Rei També ha exercit de professor de l’escola…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q ,…

Debutà en la informació esportiva el 1980 al Carrusel matinal de Ràdio Joventut-Ràdio 4, d’on passà a Ràdio Barcelona, on transmeté bàsquet i handbol, dirigí el resum dominical Àrea de gol i s’incorporà a l’equip de transmissions de Joaquim Maria Puyal en dues etapes, a Ràdio Barcelona 1981-85 i a Catalunya Ràdio 1985-95 L’any 1998 creà, presentà i dirigí juntament amb Xavier Bosch i Eduard Boet, el programa sobre el centenari del Futbol Club Barcelona Aquest any, cent És autor del llibre A un pam de la glòria 1994, retrat de la gestació, èxit i decadència del Dream…

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució…

Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929…

El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las…

Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana…

Estudià a l’escola de dansa de Härdl-Munz, a Karlsruhe Entre el 1965 i el 1970 estudià a l’escola Folkwang, dirigida per Kurt Joss, i es llicencià en pedagogia de la dansa Entre el 1970 i el 1973 treballà al Teatre de Bremen El 1974 tornà a la Folkwang i treballà amb Susanne Linke El 1975 començà a fer de coreògrafa i dirigí fins el 1977 l’Estudi de Dansa Folkwang, també amb Susanne Linke El 1977 fou becada per a estudiar als EUA, on treballà amb Merce Cunningham, Meredith Monk i Alwin Nikolais El 1978 fou coreògrafa convidada al Tanz Forum de Colònia Del 1978 al 1981 …

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el…