Resultats de la cerca

Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En una d’aquestes…

La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què figura com a…

L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant…

Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…

Aquesta capella apareix documentada per primera vegada l’any 1484, però segur que els seus orígens són força anteriors, pertanyents al romànic Es tracta de l’església que els senyors de la quadra de Maspontons erigiren al costat del seu casal Aquest darrer edifici és avui dia una superba mansió aixecada als segles XVII i XVIII, que probablement guarda sota els seus murs uns antecedents medievals Foren senyors del lloc els Avinyó, els Boixadors i al segle XVIII el marquès de la Manresana La capella en l’actualitat es troba completament desfigurada i es fa servir com a dependència…

Aquesta església, actual parròquia del poble de la Tor, fou segurament en el seu origen la capella del castell de la Tor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre de la parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu de la donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al monestir de Sant Ponç de Tomièras, juntament amb l’església de Santa Aularja de Trinhac L’actual església és obra del segle XVII Al seu costat nord encara hi ha els vestigis del temple anterior Hom…

És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391…

L’any 1204 es parla del castell nou de Cornellà, la qual cosa, tenint en compte que a la vila no hi ha cap altre castell, caldria interpretar segurament en el sentit d’una reedificació recent Tanmateix, l’obra major de reconstrucció es realitzà al segle XIV Aleshores el castell va ser reedificat quasi des dels fonaments, segons l’estructura gòtica conservada, que és quadrangular entorn d’un pati central, amb torres quadrades als angles El 1308 hi ha documentada la capella de Sant Antoni a la “ Turris sive domus de Cornella ”, de Berenguer de Mallol, que la va traspassar a les…

Un dels primers documents que es tenen sobre aquest autor és una còpia d’una de les seves obres, datada el 1758 Se sap també que compongué una contradansa i la interpretà al violí per al ball de carnestoltes de Barcelona el 1768, i que el 1769 era membre de la capella de la basílica de Santa Maria del Mar El 1783 està documentada la interpretació, en aquesta església, d’una missa composta per ell Així mateix, el 1789, oferí una versió de l' Stabat Mater de GB Pergolesi La producció simfònica de J Fàbrega, que palesa una clara influència del preclassicisme italià, li atorga un…