Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
Pedret

L’antic hospital de Sant Llàtzer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
castell de Miralles
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), les escasses restes del qual es troben al cim de la serra de Cal Pubill, al lloc dit el Tossal.
És documentat l’any 1077 i es trobava dins les terres del Baridà Durant els primers anys va dependre dels comtes de Cerdanya, i per aquest motiu el seu destí estigué lligat al dels castells de Queralt i Sant Martí dels Castells Els tres castells eren la frontera defensiva del sector occidental del Baridà A mitjan segle XIII el castell de Miralles s’havia convertit en una talaia d’observació, en bona part com a conseqüència de la construcció del castell de Cava i la rehabilitació del castell del Querforadat Al final del mateix segle, el castell fou cedit a la família Pinós pel comte de Foix…
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic…
Pere Navarre
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757
Arnau de Torroja
Història
Militar i monjo templer.
Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III
aluder
Història
Menestral que adobava aluda.
A més, els aluders treballaven l’adob a l’oli per a fer camusses Els aluders, entre els quals cal comptar també els albadiners, de molt antic anaven vinculats als guanters, principals usuaris d’aquelles pells El seu nom es troba ja documentat al s XV a Barcelona, el 1401, formaven part del gremi dels blanquers, bé que moltes raons fan suposar que l’ofici era encara molt més antic, havent rebut abans el nom de cuireter El gremi d’aluders consta a València i a Ciutat de Mallorca ja al s XV i pervisqué a Catalunya, si més no a la ciutat de Vic, fins ben entrat el s XX
Sant Cristòfol de Mesons (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
El llogaret de Mesons, situat entre les viles de Junyent i Castellàs, prop de Freixa, apareix documentat l’any 1089, com a límit, a llevant, del castell de Rocafort La seva església, dedicada a sant Cristòfol, és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a la diòcesi d’Urgell, els anys 1314-15, i pertanyia al deganat de Montenartró, on encara consta en un llistat d’esglésies parroquials datat al final del segle XV Posteriorment passà a dependre de l’església de Vilamur, d’on fou segregada al principi del segle XX per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina