Resultats de la cerca

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus…

Fou retratista de la burgesia intellectual Retrat de Le Brun 1686, Musée National de Versailles, La família del pintor Musée du Louvre, París, La bella d’Estrasburg 1703, Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, Exvot a santa Genoveva, retrat collectiu església de Saint-Étienne-du-Mont, París

Professor a l’Institut d’Études Politiques de la Universitat de París 1949-60, és autor de nombrosos treballs sobre sociologia industrial i de les ocupacions Problèmes humains du machinisme 1947, OIu va le travail humain 1951, Le travail en miettes 1956 i Traité de sociologie du travail en collaboració amb Naville, 1962

Financer Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília 1880, el Club Alpí Francès 1884 i la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Publicà Notice historique sur la section du Canigou 1906, Notice historique sur la Caisse d’Épargne de Perpignan 1908 i Toponymie du Roussillon

Fou professor a la Sorbona 1922-48 Edità i escenificà, ajudat pel grup Théophiliens, diverses peces de teatre medieval Publicà, entre d’altres obres, Histoire de la mise en scène dans le théâtre religieux français du Moyen Âge 1906, La grande clarté du Moyen Âge 1943 i La poésie en France au Moyen Âge 1952

Dedicat a l’acció prooccitana a Bearn, la seva poesia lírica té poc relleu i la seva obra teatral és abundant i variada A la novella Los tres gojats de Bòrdavièlha 1934 analitza la vida d’una família de la burgesia rural El seu Dictionnaire du béarnais et du gascon moderne 1932 continua tenint autoritat

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…

Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J…

Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació…

Graduat per l’École Normale de París 1951, fins el 1977 es dedicà a l’ensenyament primari i secundari El 1982 es doctorà en lletres per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Influït per Alain Robbe-Grillet, el 1961 publicà la seva primera novella,  L’observatoire de Cannes , obra plenament inscrita en el Nouveau Roman , del qual es convertí en un dels teòrics principals Posteriorment, en la mateixa línia experimental, publicà les novelles La prise de Constantinople 1965, premi Fénélon i  Les lieux-dits 1969, i les narracions Révolutions minuscules 1971 i La cathédrale de Sens 1988 És autor d…