Resultats de la cerca
Es mostren 8172 resultats
esquí adaptat
Manuel Buendía (esquerra), medallista olímpic d’esquí adaptat
Arxiu M. Buendía
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual que consisteix a lliscar sobre la neu.
Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…
Carme Valero i Omedes
Carme Valero i Omedes (a l’esquerra)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Establerta a Catalunya poc després d’haver nascut, s’inicià el 1969 guiada per Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell, i aviat destacà en les curses de camp a través Fou campiona d’Espanya juvenil de cros 1970, 1971, i el 1972 participà en el Cros de les Nacions que l’any següent es convertí en el Mundial de l’especialitat El 1975 assolí la medalla de bronze en aquesta competició, que guanyà els dos anys següents 1976, 1977, i es convertí en la primera atleta de l’Estat espanyol a proclamar-se campiona del món Fou vuit cops campiona d’Espanya de cros 1973-78, 1981, 1986 i set cops…
,
Lluís Teixidó Sala
Lluís Teixidó Sala (a l’esquerra)
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 1995-2001 Després jugà a l’Infante de Sagres de Portugal 2001-02, el Reus Deportiu 2002-07, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2007 i dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Futbol Club Barcelona 2007-10, amb qui guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2010, dues Copes Continentals 2008, 2009, una Copa Intercontinental 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2008, 2009 Fitxà pel Blanes Hoquei Club 2010-13, i el 2013 anà al Club Patí Manlleu, de primera divisió estatal, club…
Francisco Javier Gran Fornells
Francisco Javier Gran Fornells (dret, segon a l’esquerra)
Hortènsia Graupera
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Membre del Club Deportiu Sant Joan de Barcelona, destacà durant la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya 1974 Amb la selecció espanyola participà en diversos encontres internacionals Guanyà la medalla d’or per equips en el Campionat del Món de salvament aquàtic de Barcelona 1974 i la medalla de bronze 1972 En l’àmbit individual aconseguí la medalla de plata en la prova de 150 m de salvament amb embarcació en el Campionat del Món 1978 També defensà la selecció de Barcelona, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya en nombroses ocasions Destacà el seu paper en els encontres internacionals…
Míriam González Flores
Míriam González Flores (a l’esquerra)
Arxiu M. González / David Grau
Corfbol
Jugadora de corfbol.
Es formà al Club de Korfbal Esplai Can Anglada 2003-07, amb el qual es proclamà campiona de la segona divisió la temporada 2005-06 Posteriorment, jugà al Sant Llorenç KC de la màxima categoria 2007-09 Després fitxà pel Club Korfbal Vallparadís, amb el qual guanyà la Lliga 2011, la primera en la història del club, i destacà com una de les màximes anotadores del campionat Des del 2004 ha estat internacional amb Catalunya, des de categories inferiors fins a l’absoluta, i ha disputat el Campionat d’Europa 2010 i el Mundial 2011
Ferran Huecas
Ferran Huecas (a l’esquerra)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugador i dirigent de tennis de taula.
Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club
Prunyanes
Prunyanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l’esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt
ventricle
Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta
© fototeca.cat
Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
Navarcles
Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes…