Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Francisco Goya y Lucientes

Francisco Goya y Lucientes, Autoretrat (1796-1797)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador aragonès.
Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer cartons per a…
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
centre de massa
Física
Per a un sistema de N
masses puntuals (vectors r i
, i
=1... N
, respecte a un origen fix arbitrari), punt determinat pel vector de posició R
donat per R
=[Σ
m i r i
/Σ
m i
, on m i
és la massa de la i-èsima partícula.
El teorema del centre de massa afirma que el seu moviment satisfà l’equació M a C M =Σ F e x t , on M és la massa total del cos, a C M l’acceleració del centre de massa, i Σ F e x t la resultant de les forces exteriors aplicades al cos D’aquesta manera, el centre de massa CM es mou com una massa puntual de valor M sobre la qual actués una força total F =Σ F e x t D’aquí resulta que en absència de forces exteriors, el centre de massa roman en un moviment rectilini i uniforme A causa d’aquesta propietat hom l’escull com a origen dels sistemes de referència dels problemes en què intervenen més…
flanqueig
Militar
Tècnica per a garantir la seguretat de les tropes en marxa consistent a situar un petit nucli de tropa sobre cadascun dels accessos a la zona de la marxa de la unitat (flanqueig fix) o a fer marxar petits nuclis de tropa paral·lelament a la marxa de la unitat (flanqueig mòbil).
coordenades polars

coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
Parell de nombres (r, α) que permeten localitzar un punt del pla, essent r la distància del punt a un punt fix (pol) i α l’angle que forma la recta que uneix el punt i el pol amb una semirecta fixa que passa pel pol i que és anomenada eix polar.
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…
Fons Monetari Internacional
Economia
Organisme econòmic creat el 1944 pels acords de Bretton Woods, amb seu administrativa a Washington.
Objectius La seva finalitat és afavorir el desenvolupament econòmic en el context de la globalització i la intensificació dels intercanvis comercials Amb aquest objectiu general, assessora els governs i les seves institucions econòmiques a partir d’estudis, anàlisis i estadístiques Proporciona també assistència tècnica i formació per al millor aprofitament dels recursos i concedeix crèdits als estats per a combatre situacions de pobresa o dificultats econòmiques excepcionals, ajut condicionat sempre a l’aplicació de les mesures que proposa D’acord amb l’experiència dels anys trenta, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina