Resultats de la cerca
Es mostren 4934 resultats
Obra Atlètica Recreativa Vic
Futbol
Club de futbol de Vic conegut popularment com OAR Vic.
Fou fundat el 1957 per mossèn Jaume Mugosa amb la finalitat de formar els joves a través del futbol Disposa de dos equips amateurs i d’un ampli planter de futbol de base, inclosos els equips de futbol femení El seu terreny de joc és l’estadi Torras i Bages
Morón
Ciutat
Ciutat de l’Argentina, al NE de la província de Buenos Aires.
Amb el creixement de la capital nacional ha passat a formar part de l’àrea metropolitana de Buenos Aires Centre industrial, amb envasament de carns, conserves alimentàries, adoberia de pells i diverses manufactures Situada a 26 km del centre de Buenos Aires hi és unida per carretera i ferrocarril Té aeroport
la Maimona
Masia
Antiga masia del municipi de Llíria (Camp de Túria).
En la dècada del 1950 passà a formar part del municipi de Marines Camp de Túria L’any 1957 fou bastit un poble nou per acollir els habitants del nucli de Marines, les cases dels quals havien estat derrocades per uns aiguats La masia fou demolida en els anys vuitanta
Tegea
Ciutat
Antiga ciutat grega de l’Arcàdia, prop de l’Argòlida, fundada a l’època micènica del sincretisme de nou pobles.
Sotmesa a la supremacia espartana 473 i 470 aC, arribà a formar part de la lliga del Peloponès Contribuí a la fundació de Megalòpolis i de la lliga arcàdica Devastada el 229 aC, Escopes en reconstruí el famós temple a Atena Alea, destruït per un incendi l’any 395 aC
biradical de Criegee
Química
Compost format a l’atmosfera per la reacció química de l’ozó amb alquens.
L’interès general d’aquests compostos rau en què poden convertir els contaminants, com el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre, en altres compostos que poden formar núvols i així ser eliminats, la qual cosa pot contribuir al refredament de la Terra i protegir-la de l’ escalfament
ball de patatuf
Folklore
Ball de parelles, de caràcter graciós, iniciat pels balladors amb un triple picament de mans.
Després d’un punteig que serveix per a formar parella, la balladora realitza mig visto, imitada seguidament pel ballador Es deixen anar les mans i cadascú volta sobre el seu propi eix Seguidament canvien de parella Aquesta dansa, molt simple, és ballada sense variants en una bona part de la Catalunya Nova
parabrisa
Parabrisa fet malbé després d’un accident
Transports
Làmina de vidre, o d’una altra matèria transparent, fabricada de manera que si es trenca no deixa trossos d’arestes tallants, disposada a la part davantera de la carrosseria d’un automòbil o d’un altre vehicle, i que protegeix els passatgers de la pluja, el vent, etc, sense dificultar la visibilitat del conductor.
El parabrisa porta incorporat un o dos eixugavidres que permeten d’anar-lo netejant en cas de pluja, o de neu, i disposa d’un sistema de calefacció elèctric o per corrent d’aire que elimina el baf interior i desfà les pellícules de glaç que es poden formar damunt la superfície exterior
Josep Gumbau
Futbol
Futbolista.
Interior dret, jugà al FC Barcelona durant la temporada 1917-18, en què jugà 35 partits i marcà 19 gols La temporada següent passà a formar part del FC Martinenc 1918-21 i al Júpiter 1921-24 Jugà amb la selecció de Catalunya dos partits de la Copa Príncep d’Astúries 1917
ducat de Saxònia-Gotha
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Frederic II (mort el 1595), fill gran de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen
formacions coral·lines
Geologia
Roques orgàniques íntegrament constituïdes per animals marins del grup dels coralls, els quals, en créixer, constitueixen l’esquelet de la roca, i, posteriorment, els fragments dels mateixos coralls van omplint els espais lliures amb el carbonat càlcic de les aigües, que fa de ciment.
Solen formar esculls costaners, en mars on la temperatura no baixa de 20°C, a profunditats no superiors als 30 m i en aigües netes i mogudes atol Sovint hi ha restes d’altres éssers vius, especialment esponges, closques de lamellibranquis i algues Hi ha abundants formacions corallines entre els sediments del període juràssic