Resultats de la cerca

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa

Aquesta fortalesa era residència de la família anomenada Vilanova, la qual des d’abans del 1085 detentà la castlania del castell del Brull, i perdurà en el càrrec fins al 1415 La domus va ser abandonada el segle XIII quan la família Vilanova s’uní amb els Esparreguera De l’edifici antic només queden uns pocs vestigis situats a l’antiga quadra de Terrassola, a llevant del terme de Seva, en un tossalet a l’altra banda del Gurri, prop del derruït mas de Can Moreu i gairebé enfront del mas Tarrés de Terrassola

El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent

Antiga fortalesa del pla de Barcelona, situada a Horta, probablement existent abans de l’any 1300 Al segle XV era una de les possessions de la família Sabastida El 1421 n’era el propietari Antoni Sabastida, cavaller de la ciutat de Barcelona, el qual la tenia com a segona residència Posteriorment passà a mans dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i després de la desamortització la comprà el banquer Lluís Martí i Codolar, el qual installà el primer zoo de Barcelona en aquesta propietat

En l’actual municipi de Lleida, ha persistit la partida d’Alpicat on hi hagué la primitiva població sarraïna, davant les modernes basses d’Alpicat Fins l’any 1147 Alpicat fou una població musulmana dins el terme de Lleida, i arran de la conquesta feudal aquest indret restà dins el territori concedit al comte Ermengol VI d’Urgell Fins no fa gaires anys encara persistien vestigis de l’antic castell, del poble i del molí d’Alpicat Malauradament, no es disposa de referències documentals d’època medieval d’aquesta fortalesa

De l’antic castell de la Pobla de Lillet no en queda cap resta visible i només trobem el seu record en la toponímia l’actual rectoria és construïda sobre un indret que hom anomena “El castell”, potser indicatiu del lloc on s’erigia la fortalesa L’origen del castell de la Pobla s’ha de relacionar amb la política repobladora que varen dur a terme els senyors de Mataplana a la vall de Lillet Fins al segle XIII aquesta vall va ser defensada per l’antic castell de Lillet que ja apareix documentat el segle IX, però, quan aquest va començar a decaure, els Mataplana varen iniciar la construcció d’una…

Situació Fragment de la torre mestra, únic vestigi del castell ECSA-I Estany Les restes de l’antic castell d’Amorós són incloses en el perímetre d’una de les cases que formen la població d’Amorós, la qual s’emplaça a llevant del terme i domina l’entrada a una de les valls que enllacen amb la rasa de la Coma, la qual s’obre a l’Anoia Mapa 34-15 390 Situació 31TCG690126 Per a accedir a Amorós, cal prendre una pista que parteix del sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El pany de paret que s’ha conservat del castell es troba en un pati que hi ha entre les cases anomenades Seneca i Rabasser…

Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell

Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI

Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal