Resultats de la cerca

Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports

Quan tenia quinze anys es traslladà a París, on estudià piano amb E Risler i composició amb A Lavignac C Debussy i M Ravel l’ajudaren en l’inici de la seva carrera En esclatar la Primera Guerra Mundial abandonà França i passà a Suïssa, on ensenyà composició a Zuric i on, el 1915, conegué FB Busoni, que influí molt en les seves obres L’any 1921 es traslladà a Berlín i es convertí en un entusiasta de la música contemporània Es feu amic d’A Schönberg i K Weill fou deixeble seu A partir del 1927 ensenyà al Conservatori de Colònia, i del 1949 al 1959, al d’Hamburg Cultivà música…

Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué…

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les…

Estudià als conservatoris de Versalles i París, on es graduà en piano, música de cambra, percussió i harmonia Debutà el 1965 com a solista, i de seguida es formà com a director d’orquestra Inicià la seva activitat el 1967 com a assistent a l’Òpera de París, amb l’orquestra de la qual oferí diversos concerts a França i la resta d’Europa El 1970 fou nomenat director de l’Orquestra d’Angers, i l’any següent passà a l’Òpera de Lió i a l’Orquestra Filharmònica de Roine-Alps Entre el 1975 i el 1978 assessorà l’Orquestra de Concerts Lamoureux, que dirigí ocasionalment Posteriorment…

Duc de Reggio des del 1809 Contribuí a les victòries d’Austerlitz 1805, de Friedland 1807 i de Wagram 1809 Participà en les campanyes de Rússia i França i, el 1823, en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya

Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys obtingué la victòria d’Azincourt 1415, i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia 1419 Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes tractat de Troyes, 1420 Fou reconegut rei de França pels…

Fou alumne d’Isaac Stern al Conservatori de París, on es diplomà el 1957 amb primers premis en violí i música de cambra A tretze anys realitzà les seves primeres gires de concerts per Europa i quan en tenia quinze debutà a Nova York Fou convidat pel violinista Zino Francescatti per a enregistrar el Concert per a dos violins , BWV 1043, de JS Bach Amb el seu germà Bruno Pasquier i Roland Pidoux formà, el 1972, el Nou Trio Pasquier Del 1977 al 1986 fou solista en l’Orquestra Nacional de França Ha actuat regularment als Estats Units, el Japó i l’Amèrica del Sud Toca amb un violí…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le pauvre matelot…

Inicià les seves activitats com a decorador en muntatges d’òperes El 1822, juntament amb Bouton, inaugurà a París el diorama El 1826 entrà en contacte amb Niepce, i durant el període 1829-33 treballaren plegats en el perfeccionament del procés heliogràfic per a fixar les imatges, mètode que anteriorment havien investigat per separat Després de la mort de Niepce, continuà experimentant i descobrí un procediment daguerreotípia que fou patentat i comercialitzat per l’Académie des Sciences de París 1839 en canvi d’una pensió vitalícia per a ell i els seus hereus