Resultats de la cerca
Es mostren 17380 resultats
Pedro de San Superano
Història
Militar
Militar de la Companyia Navarresa a Grècia.
Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389
la Clau de Miralles
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Veciana (Anoia), prop del límit amb el terme dels Prats de Rei; al s XIX, havia format part del municipi de Sant Pere Desvim.
Bomburguet
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), al sud de la vila, a la dreta del riu de la Glorieta; havia format part de la comuna del Camp de Tarragona.
juratòria
Història
Làmina d’argent o plana de pergamí on hi havia escrit el principi de cadascun dels quatre evangelis i sobre la qual posaven les mans els magistrats d’Aragó per jurar.
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
Tramontana
Setmanari
Setmanari anarquista publicat a Barcelona des de l’1 d’agost de 1907, per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari Avenir
.
Portava com a subtítol Sociologia Interessos populars Arts i lletres , i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana N'aparegueren pocs números
ducat de Suffolk
Història
Títol anglès concedit el 1448 a William de la Pole (mort el 1450) sobre el marquesat de Suffolk, que li havia estat donat el 1444 essent ja cinquè comte de Suffolk.
El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a la corona el 1551 El comtat de Suffolk fou creat el…
Tudela de Segre
Tudela de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble (449 m alt.) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al s. XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’…
Castell de Vasel (Estaràs)
Art romànic
D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat Ponç Hug De ben…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina