Resultats de la cerca

Consta d’unes 500 espècies, naturals sobretot de l’Àfrica del Sud, d’Austràlia i de la regió mediterrània Timeleàcies més detacades Daphne gnidium matapoll , astruc, tintorell Daphne laureola lloreret Daphne mezereum tintorell , herba dels fics Daphne oleoides dafne oleoide Thymelaea sp bufalaga Thymelaea hirsuta bufalaga hirsuta, pala marina Thymelaea myrtifolia bufalaga baleàrica Thymelaea nitida bufalaga nítida Thymelaea tinctoria bufalaga tintòria, badaolles

Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents

No té banyes, i les canines són molt desenvolupades fins a 10 cm de llarg Es caracteritza pel fet de tenir una glàndula prepucial amb una bossa on emmagatzema el mesc Es nodreix de flors, herba i líquens Habita, sense formar agrupaments, a les muntanyes de l’Índia, el Tibet i la Sibèria És molt caçat per tal d’aprofitar-ne el mesc

Inaugurat el 1970, està situat als afores de Terrassa, a la carretera de Castellar Té tres camps d’hoquei sobre herba, diverses pistes de pàdel i tennis, un poliesportiu, una zona de gimnàs i piscina El camp principal del club és conegut amb el nom de la Catedral Can Salas també és la denominació d’un dels equips filials de l’Atlètic Terrassa

Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela  Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…

Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum

Fou campió d’Espanya dels 400 m llisos 1936, i establí els rècords catalans de pentatló 1935, 800 m 1936 i 300 m 1937 Jugà a hoquei amb el Futbol Club Barcelona, i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola

En la temporada 1948-49, formà un equip al Collegi de les Escoles Pies del carrer de Balmes de Barcelona que l’any següent es convertí en el juvenil del Futbol Club Barcelona Passà al segon equip barcelonista, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1953, i arribà al primer equip, actuant sempre com a mig esquerra Obtingué la medalla d’or de la IV Setmana Internacional Esportiva Universitària de Sant Sebastià i la del Torneig del Centenari de l’Hoquei Francès 1955 Jugà cinc vegades amb la selecció catalana i sis amb l’estatal, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en els Jocs…