Resultats de la cerca
Es mostren 1287 resultats
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força política, fins que…
Wieniawski
Música
Família de músics polonesos.
Henryk Wieniawski Lublin 1835 — Moscou 1880, professor de piano als conservatoris de Peterburg i de Brusselles, fou violinista solista de la cort imperial de Rússia Compongué diverses obres, de les quals destaquen dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques i especialment Légende, opus 17 El seu germà, Józef Wieniawski Lublin 1837 — Brusselles 1912, deixeble de Liszt, ensenyà piano al conservatori de Moscou i compongué nombroses obres simfòniques, de cambra i pianístiques Adam Tadeusz Wieniawski Varsòvia 1876 — Bydgoszcz 1950, nebot dels precedents, és autor de les…
Farfa

Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…
Johan Balthasar Neumann
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte i enginyer militar alemany.
Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor…
Nicolás Fernández de Moratín
Literatura
Escriptor castellà.
Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala Fou professor de retòrica del Colegio Imperial Escriví La petimetra 1762, que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español 1764 Escriví tragèdies Lucrecia 1763, Hermesinda 1770, única que fou representada, i Guzmán el Bueno 1764 Les Poesías , recollides pel seu fill Leandro i…
Francesc Mateu i Nicolau
Francesc Mateu i Nicolau
© Fototeca.cat
Música
Baix.
Estudià amb Ignasi Muntaner i Joan Goula Aquest, empresari del Teatre Principal de Palma, el féu debutar, el 1869, amb Linda di Chamounix , de Donizetti Des del 1871, amb el nom artístic de Francesc Uetam , actuà sovint als Països Catalans Alacant, València, Barcelona, on es presentà al Teatre Principal, el 1872, i al Liceu, el 1874 El 1877, en debutar al Teatre Imperial de Peterburg, inicià una brillant carrera internacional actuà a Lisboa 1878, Madrid 1880, on cantà molts anys, Florència 1889 i Roma 1889-90 El seu repertori incloïa òperes de Gounod, Meyerbeer, Rossini,…
assemblea nacional de Frankfurt
Història
Assemblea constituent reunida a Frankfurt (1848-49) per donar una constitució a la Confederació Germànica.
Després dels moviments revolucionaris del 1848, un grup de liberals formà una comissió Vorparlament per a organitzar les eleccions, que es feren per sufragi universal L’assemblea, presidida per Heinrich von Gagern, es dividí en dues tendències els partidaris de la petita Alemanya, estat imperial sota direcció prussiana i amb exclusió d’Àustria, i els partidaris de la gran Alemanya, amb inclusió d’Àustria La constitució votada pel març del 1849 establí l’imperi hereditari de la petita Alemanya i oferí la corona a Frederic Guillem IV de Prússia Aquest refusà, i els representants d’…
Manuel Ballesteros Gaibrois
Història
Americanista andalús.
Doctorat en història a Madrid, amplià estudis a Berlín Catedràtic de la Universitat de València 1940-50, ocupà després la càtedra d’història d’Amèrica precolombina de Madrid, on creà el Seminario Español de Indigenismo i el Seminario de Estudios Americanistas i fundà la “Revista Española de Antropología Americanista” 1961 És autor de nombroses obres científiques i de divulgació, com Historia del Mundo Antiguo 1941, Historia de la Cultura 1946, Historia de América 1947, Historia Universal 1946, Historia de España 1960, La idea colonial de Ponce de León 1961 i Sencilla Historia de Chinchero…
Konstantin Rokossowski
Història
Militar
Mariscal soviètic d’origen polonès.
Ingressat a l’exèrcit imperial rus 1914, amb la Revolució Russa del 1917 es passà a l’exèrcit roig A l’hivern del 1940-41 contribuí a la derrota dels alemanys, que intentaven apoderar-se de Moscou Tingué una participació decisiva en la batalla de Stalingrad Mariscal 1944, fou proclamat heroi nacional de l’URSS 1949 Nomenat mariscal de Polònia, adoptà la nacionalitat polonesa Vicepresident del consell de ministres de Polònia 1952, comandant en cap de les forces del Pacte de Varsòvia 1955, després de la reacció nacional polonesa que tingué com a conseqüència la pujada de Gomułka al…
Klaus Friedrich Roth
Matemàtiques
Matemàtic britànic d’origen alemany.
Emigrà amb la seva família d’infant a la Gran Bretanya, i es graduà en matemàtiques l’any 1945 per la Universitat de Cambridge L’any següent es graduà al University College de Londres i el 1950 aconseguí el doctorat Professor de matemàtiques en aquesta institució, en fou nomenat titular l’any 1961 La seva aportació més important és la resolució de l’aproximació de nombres algèbrics per nombres racionals aproximacions diofàntiques l’any 1955 mitjançant el teorema que du el seu nom o també teorema de Thue-Siegel-Roth i pel qual l’any 1958 rebé la Medalla Fields L’any 1966 guanyà una càtedra a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina