Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Antoni Casamor i d’Espona

Antoni Casamor
Escultura
Museologia
Escultor i col·leccionista d’art.
Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la…
Jaume Aymà i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Comunicació
Educació
Editor, publicista i professor.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…
,
Pere Valls Miró
Esport general
Dirigent esportiu.
Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als Jocs…
Eduard Reguera Andreu
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip
Juan Medina Sobrino

Juan Medina Sobrino
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari, jutge i directiu de pilota.
Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991
Luis García González
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barceloneta, guanyà els 400 m lliure 1962 i 100 m papallona 1963 del Campionat d’Espanya infantil Rebé una beca de la Residència Blume, i, abans de debutar en categoria absoluta de natació, el seleccionador estatal de waterpolo Bandy Zolyomy es fixà en ell i s’inicià en waterpolo Participà en el Campionat d’Europa 1966 El 1967 fitxà pel Club Natació Barcelona, però abandonà la pràctica esportiva poc després El 1986, de la mà del seu germà Julián, tornà al CN Barceloneta com a vicepresident segon i impulsà la secció de vela
grua de ploma
Construcció i obres públiques
Grua en què es diferencia una infraestructura o tren de rodada i una superestructura.
La infraestructura es constitueix per un sistema de cadenes o de pneumàtics i un motor que els impulsa i està unida a la superestructura mitjançant una corona de gir que permet un gir relatiu entre ambdues de 360° A la superestructura hi ha una ploma, una cabina, un motor, uns cabrestants i un contrapès La ploma, que pot ser d’ànima plena o, més comunament, de gelosia metàllica, disposa d’un cable d’elevació, unit a un argue El motor i el contrapès sempre són situats de cara a la ploma per a facilitar l’estabilitat de la grua Hi ha configuracions i capacitats múltiples
draga talladora
Construcció i obres públiques
Draga de succió que, a diferència de les dragues mecàniques, talla el terreny del fons marítim mitjançant un capçal de tall i, posteriorment, el succiona una vegada aquest queda en suspensió.
Es tracta de dragues estàtiques, ancorades al fons per un piló i per cables que permeten desplaçaments transversals i d’avanç escombrant un carrer de dragatge Aquestes dragues tallen i succionen el material extracció i, posteriorment, la mateixa bomba impulsa el fang obtingut a través d’una canonada flotant transport fins a un buidador situat a la línia de costa abocament Per tant, no requereixen mitjans auxiliars i constitueixen per si mateixes un tren de dragatge Són adequades per a l’excavació de tot tipus de sòls i deixen un fons de gran qualitat Atesa la seva alta producció…
Josep Maria Marès i Roca
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i Celestí Sadurní
James Harold Wilson

James Harold Wilson
Allan Warren (CC BY-SA 3.0)
Història
Política
Polític britànic.
Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The Governance of Britain…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina