Resultats de la cerca

Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic

Ingressà en el cos de veterinària militar 1917 i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya Escriví Perros de guerra i El perro , en collaboració En el Congrés de veterinaris de Catalunya Girona, 1932 presentà la ponència Lucha contra la rabia

Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar  

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona

Ingressà en la marina de guerra 1801 lluità a Amèrica i a Trafalgar 1805 contra els anglesos, que el feren presoner Alliberat 1811, participà en diverses accions i en l’expedició a Algèria 1830 Dirigí el port de Toló 1841-47 i manà una expedició de socors als venecians assetjats per Àustria que li valgué el grau de contraalmirall 1848 En retirar-se 1851, s’establí a Perpinyà

Estudià medicina a Barcelona Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic 1898 i de la Societat de Cirurgia de Barcelona 1927 Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1922-24 i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1932 Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona

Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda