Resultats de la cerca

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona

Ingressà en la marina de guerra 1801 lluità a Amèrica i a Trafalgar 1805 contra els anglesos, que el feren presoner Alliberat 1811, participà en diverses accions i en l’expedició a Algèria 1830 Dirigí el port de Toló 1841-47 i manà una expedició de socors als venecians assetjats per Àustria que li valgué el grau de contraalmirall 1848 En retirar-se 1851, s’establí a Perpinyà

Estudià medicina a Barcelona Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic 1898 i de la Societat de Cirurgia de Barcelona 1927 Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1922-24 i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1932 Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona

Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Ingressà al noviciat l’any 1575, dins la província d’Aragó, i féu els estudis sacerdotals a l’Índia Treballà entre els cristians de Malabar ensenyà teologia i llengua siríaca al seminari de Vaypicota acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

Ingressà a la comunitat cristiana ecumènica de Taizé l’any 1974 i es nacionalitzà francès el 1984 Quatre anys més tard succeí el germà Roger Schutz com a prior de la comunitat Ha donat suport especialment als cristians dels països de l’Europa central i oriental i ha coordinat durant diversos anys l’organització de trobades internacionals multitudinàries de joves a la localitat francesa de Taizé i a diverses ciutats europees

Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas EUA, on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic El 1918 fundà el collegi claretià a Washington Fou redactor de la revista The Claretian i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles