Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Georges Bessières
Història
Aventurer francès, potser originari del Rosselló.
Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat descobert, fou condemnat a mort amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó conquerí i retingué el castell de Montsó al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general El 1825 organitzà una revolta ultrareialista a…
desastre d’Annual
Militar
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d’Annual (o Anouâl), al nord del Marroc, posició establerta pel general Fernández Silvestre.
Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d’Abd-el-Krim L’intent de proveir la localitat d’Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d’Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l’apropament dels marroquins a Melilla Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d’haver encoratjat l’operació sense tenir-ne coneixement l’alt comandament militar La discussió sobre les responsabilitats d’…
Johann Joachim Becher
Economia
Química
Alquimista i economista alemany.
Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls Actorum laboratorii chymici, 1669, primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist , última etapa de l’alquímia Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme , defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli o mercat de lliure…
Fernando García Arancibia
Música
Compositor, musicòleg i professor xilè.
Iniciat en el món musical a través de l’aprenentatge del violoncel i el piano, es formà després d’abandonar els estudis de medicina amb els compositors Carlos Botto i Gustavo Becerra D’inclinacions polítiques progressistes, ha estat implicat en diversos esdeveniments de caràcter polític en contra dels règims repressius que s’han esdevingut a Xile durant la segona meitat del segle XX La seva obra mostra explícitament aquest compromís Cantates com América insurrecta 1962 i La tierra combatiente 1965 constitueixen un intent de vincular les posicions avantguardistes musicals amb la…
Juan de Padilla
Història
Aristòcrata castellà.
Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller, María Pacheco…
Goffredo Parise
Literatura italiana
Periodisme
Escriptor i periodista italià.
Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966…
Partit Socialista Oportunista
Política
Grup polític creat pel desembre del 1890 pel grup d’El Obrero i Josep Pàmias.
La seva formació significà la resposta d’aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produí després d’assistir el 1889 al congrés socialista possibilista internacional de París Ressuscità així mateix l’intent, amb participació d’elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Demócrata Socialista per l’agost del 1890 Acceptant les teories de Paul Brousse —que havia residit anteriorment a Barcelona—, el nou partit preconitzà sols la demanda de reformes possibles i la collaboració amb els republicans De tota manera…
Carlos de Sigüenza y Góngora
Astronomia
Cartografia
Literatura
Escriptor, astrònom i cartògraf mexicà de l’època colonial.
Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels…
Sebastià I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1557-78).
Fill de l’infant Joan pòstum i de Joana d’Àustria, filla de Carles I d’Espanya Successor del seu avi Joan III quan tenia tres anys d’edat, durant la seva minoritat governà la seva àvia Caterina 1557-62 i el cardenal Enric 1562-68, que el féu educar en la milícia i la religió Declarat major d’edat a 14 anys 1568, encomanà les tasques de govern a Martim Gonçalves de Càmara i Matinho Pereira Mogut per afanys expansionistes de croada contra els musulmans, i després d’un primer intent fallit 1574, desembarcà al Marroc 1578, però l’exèrcit portuguès fou desfet pels sarraïns a Qsar el…
Sayf al-Dawlà
Història
Sobrenom que prengué Abū Ǧa‘far Ahmad ibn Ḥūd, de la família dels Banu Ḥūd, el Safadola de les cròniques cristianes.
Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina