Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
encapsulació
Electrònica i informàtica
Operació consistent a revestir els circuits integrats i llurs connexions externes per tal de protegir-los de l’exterior.
La selecció d’una determinada encapsulació depèn de la mida del circuit, del nombre de connexions, de la dissipació de calor i de l’ambient extern on ha de treballar el circuit Hi ha tres tipus bàsics d’encapsulacions, la metàllica, la ceràmica i la plàstica, la funció més important de les quals és de prevenir que la temperatura interna del circuit no assoleixi nivells que el facin inoperant Per a un transistor bipolar típic, aquesta temperatura és aproximadament d’uns 350°C L’encapsulació metàllica presenta una millor transferència de calor, però és més cara Per a aplicacions…
Frederic Donald Coggan
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà anglès.
Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998
anticongelant
Química
Substància que hom afegeix a un líquid —generalment aigua— per rebaixar-li el punt de congelació.
L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de…
orella

Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta estructura en la…
diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i…
esperó
Zoologia
Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.
En els ocells és una apòfisi òssia del tars-metatars i és present en els mascles de molts ordres, utilitzat generalment com a arma en les lluites de zel en d’altres ocells, com l’ànec d’esperó, és a ambdós sexes, situat a les ales i sense funció agressiva En els aràcnids i merostomats l’esperó és una apòfisi, situada a les extremitats anteriors dels mascles En els mamífers monotremes, com l’ornitorrinc, és una excrescència còrnia a la cara interna de les potes posteriors dels mascles Alguns mamífers remugants i èquids el tenen com una protuberància còrnia que és el vestigi d’un…
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
Música
Entitat federativa de corals infantils fundada el 1967, de resultes de les converses entre directors de cors infantils -Dolors Bonal, Maria Teresa Giménez, Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Onofre Boqué, M. Carme Valls i Jordi Casas-, amb la voluntat de vertebrar el cant coral entre els cinc i els setze anys.
De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…
Agustí Montal Costa

Agustí Montal Costa (a la dreta)
MUNDO DEPORTIVO / JULIÁN GUARDIOLA
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del…
Liberación Nacional Republicana
Partit polític
Organització espanyola clandestina que actuà a Catalunya entre 1944 i 1946.
Al juny de 1944 es definí com “un movimiento aglutinante de todos los españoles en el concierto de las naciones de Iberia” Al mes següent, a través del seu portaveu Lid Boletín de información interna Madrid, afirmà disposar d’una Junta Catalano-Balear, a la qual instà a unir-se amb “el Front Nacional de Catalunya, el Front de la Llibertat, Alianza Nacional de Catalunya”, per “dotar a Catalunya del órgano supremo de la LIBERACIÓN” Al setembre Lid publicà el manifest Catalunya Catalana , signat per la Junta Catalano-Balear d’Alliberació i al maig de 1945 edità un suplement en…
Narcís Serrallach i Mauri
Metge.
Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina