Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
valinomicina
Antibiòtic natural macrocíclic, que conté un anell de trenta-sis baules i que, ultra el seu ús com a antibiòtic, troba aplicació també com a insecticida i nematicida i com a agent complexant d’ions metàl·lics alcalins o alcalinoterris.
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions introduïdes i,…
clorosi
Fitopatologia
Síntesi deficient de clorofil·la, patent especialment a les fulles per llur color groc clar, deguda a alteracions metabòliques diverses i, especialment, a manca d’ions nutritius com ara ferro, nitrat, calci, etc, o també a la manca de llum.
càrrega espacial
Física
Excés de càrrega elèctrica en una regió de l’espai, causada per la presència d’ions (com és en el cas d’un plasma) o d’electrons (com ara en un tub electrònic); en aquest darrer cas és anomenada càrrega electrònica
.
La càrrega espacial origina camps elèctrics intensos
Sol
Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…
teoria electrolítica de Helmholtz
Química
Teoria segons la qual, quan un metall o qualsevol substància es dissocia en ions en ésser submergit en un dissolvent, es crea una diferència de potencial entre el dissolvent i la part de metall o substància que encara no s’ha dissolt.
Biologia i genètica 2015
Biologia
Genètica
La consecució de grans avenços científics o l'establiment de nous paradigmes va sovint associat amb el desenvolupament de noves tecnologies, que permeten realitzar aproximacions noves a les preguntes que hom té plantejades Per això els desenvolupaments procedimentals i tecnològics també van ocupar aquest 2015 un lloc destacat en les revistes científiques de referència Optogenètica Fototecacat / toufikbobo / Fotoliacom © Biblioteca de Gironella Una d'aquestes noves tècniques és l'optogenètica Descrita per primer cop l'any 2005, permet enregistrar i manipular l'activitat de circuits neuronals…
microscopi electrònic
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…