Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Heinrich Albert
Literatura
Música
Compositor i poeta alemany, deixeble, a Dresden (1622), del seu cosí Heinrich Schütz.
Fou organista de la catedral de Königsberg 1630 És autor de vuit colleccions d’àries o lieder 1638-50 a una o més veus, amb poemes seus i de Simon Dach Fou un dels creadors del lied alemany modern, i el qui introduí a Alemanya la monodia italiana amb el baix continu
Pietro Germi
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic italià.
El 1956 i el 1962 triomfà a Canes amb Il ferroviere i Divorzio all’italiana, respectivament, i el 1965 obtingué el premi al millor film amb Signore e signori Ha dirigit, encara, El cammino della speranza 1951, L’uomo di paglia 1958, Un maledetto imbroglio 1959, Sedotta e abbandonata 1963 i Serafino 1968
Giacomo Durando
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa
Nuoro
Ciutat
Capital de la província italiana homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics
bergamasca
Música
Dansa italiana originària de la regió de Bèrgam, vigent al s XVII.
Com a composició instrumental ha estat construïda sovint sobre un baix obstinat, igual que la passacaglia i la xacona Al s XIX reberen aquest nom composicions de compàs 6/8 i ritme viu, semblants a la tarantella
Lancia
Economia
Fàbrica italiana d’automòbils fundada el 1908 pel corredor automobilista Vicenzo Lancia.
Dedicada principalment a la fabricació d’automòbils de gran turisme, actualment produeix també camions, autocars i tractors agrícoles En l’aspecte tècnic, Lancia introduí la carrosseria monobuc i la suspensió independent de les rodes anteriors
Lucia Bosè
Cinematografia
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Lucia Borloni.
El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis La signora senza camelie , d’Antonioni 1953 Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani Satyricon 1969, de Federico Fellini Metello 1970, de Mauro Bolognini La colonna infame 1972, de Nelo Risi…
furlana
Música
Antiga dansa popular italiana de tempo ràpid i metre binari compost (6/4 o 6/8).
Originària del Friül Friül-Venècia Júlia, s’estengué per tota la Itàlia septentrional La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P Phalèse Chorearum molliorum collectanea 1583, que conté L’arboscello , un ballo furlano en compàs binari simple Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent 6/8 o 6/4 que mantenia la típica reiteració motívica Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A Campra, JJ Mouret i JP Rameau, en els Concerts royaux…
Giuseppe Antonio Borgese
Literatura italiana
Escriptor i crític literari italià.
Escriví Storia della critica romantica in Italia 1905, La vita e il libro 1910-13, Il senso della letteratura italiana 1931, etc És autor també de poesies Poesie , 1922, drames L’arciduca , 1924 Lazzaro 1925 i novelles, com Rubè 1921, sobre la crisi intellectual de l’època, i d’obres polítiques Common Cause , 1947
Clemente Merlo
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina