Resultats de la cerca
Es mostren 21837 resultats
Josep Maria Alpiste i Pérez

El Trio Händel, format per J. M. Alpiste, A. Soler i J. Francesch
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Feu els primers estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà, Enric Ribó i Joan Massià L’any 1966 obtingué el Premi d’Honor en el grau de virtuosisme Com a músic de formacions de cambra collaborà amb Alberto Lysy i amb Henryk Szeryng, de qui també fou deixeble Actuà com a solista a Suïssa, a Alemanya i a Anglaterra, i fou primer violí de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-86 Amb aquesta formació actuà com a solista en nombroses ocasions, i també amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou primer…
,
troquilló
Indústria tèxtil
En el sistema català de numeració dels fils, longitud obtinguda amb 80 voltes d’aspi català de 7+1/7 pams (1,3884 m) de perímetre, és a dir, 71,4286 canes (111,10 m).
Set troquillons equivalen a una madeixa de 500 canes 777,5 m
Géant

L’Aiguille du Géant
chamonix.net
Coll dels Alps, al NE del massís del Mont Blanc (a 3.369 m).
Comunica la vall de l’Arve Chamonix amb la del Doire Courmayeur Al SW del coll s’aixeca l' Aiguille du Géant 4013 m El túnel del Mont Blanc travessa aquest coll i comunica la Savoia amb la Vall d’Aosta
huemul
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’1-1,5 m de longitud i una alçada a la creu de 0,7-1,2 m.
Té el musell allargat amb l’extrem nu, els ulls petits i la cornamenta poc desenvolupada Habita a la regió andina de l’Equador, el Perú i Bolívia i al nord de Xile, entre 3 000-5 000 m d’altitud
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües…
coma de Contraix
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix
(2.575 m i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix
, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto
llei de Hopkinson
Física
Llei fonamental dels circuits magnètics, anàloga formalment a la llei d’Ohm dels circuits elèctrics, segons la qual el flux magnètic ϕ en un circuit és igual al quocient entre la força magnetomotriu Fm i la reluctància magnètica Rm del circuit.
És a dir, ϕ = F m / R m
Montagut
Poble
Poble (276 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599 donà nom al…
Semeru
Volcà
Volcà que constitueix el pic més alt de Java, Indonèsia, a l’E de l’illa (3 676 m).
Té un cràter de 500 a 600 m de diàmetre, amb una profunditat de 2 000 m
Tor-la-ribera

Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina