Resultats de la cerca
Es mostren 2785 resultats
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
una corda
Música
Indicació utilitzada en la música per a piano per a suggerir l’ús de la sordina o pe dal esquerre, i nom d’aquest mateix pedal quan el seu mecanisme es basa en el desplaçament (Verschiebung en alemany) lateral del teclat i dels martells.
El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda
gamut
Música
Contracció de les paraules 'gamma' i 'ut' que donava nom a la nota més greu del sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo (hexacord).
La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval
Sala-d’heures

Casal de Sala-d’heures, a Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa fortificada del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a l’E del poble.
L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures
Vallclara
Ermita
Antiga ermita del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada al vessant occidental de la muntanya de la Gavarra, en una petita vall, prop del coll de Querós.
Santa Maria de Vallclara existia ja el 1166, i el 1285 era regida per un clergue És tradició molt vella 1640 que havia estat un monestir de monges benetes més versemblantment de donades L’administrà fins el 1480 el prior de Sant Pere de Casserres, i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells La capella, renovada el 1510, té una imatge mariana d’alabastre del s XIV A la part alta, prop de l’antiga caseta de Vallclara , transformada en hostal, s’ha construït un modern hotel i s’ha creat una urbanització
Alamània
Regió habitada pels alaman.
Als segles VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al segle VI d’Austràsia, Baviera, al segle IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al segle X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
gènere pastoral
Literatura
Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastorívola i, en general, de la vida camperola.
En poesia gènere bucòlic té els inicis i el màxim desenvolupament en les lletres clàssiques grecollatines La prosa pastoral conreada per Longus culmina, durant el Renaixement, amb l'Arcàdia de Sannazaro D’altra banda, l' ègloga pastoral dialogada, recitada en les festes de la cort, és, juntament amb les representacions sacres, un dels motius que originen el teatre modern l' Aminta de Tasso i el Pastor fido de Guarini El gènere entra en decadència durant els primers decennis del segle XVII i pràcticament desapareix a l’època del Romanticisme
Bryan Ferry
Música
Cantant anglès.
La seva carrera musical començà el 1970 amb la formació del grup de pop-rock melòdic Roxy Music i durant tota la seva trajectòria ha compaginat els treballs en solitari amb les gravacions en estudi amb el grup Cal destacar els àlbums Another Time, Another Place 1974, In your Mind 1977 i Bête noire 1987 El 1999 es perfilà com un crooner modern amb l’àlbum As time goes by , en què reinterpreta una trentena de clàssics dels anys vint i trenta del s XX, d’autors com Cole Porter
Joan Planella i Rodríguez
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina