Resultats de la cerca
Es mostren 5341 resultats
ecomuseu
Museu
Museologia
Museu que presenta una col·lectivitat humana i les seves formes de vida situant-les en el context geogràfic, social i cultural.
El concepte fou desenvolupat el 1971 a França per Hde Varine-Bohan i GHRivière Es tracta d’un museu interdisciplinari i descentralitzat, lligat al territori, que emplaça l’ésser humà en el temps i en l’espai, interactiu i participatiu i basat principalment en la realitat dels llocs, dels edificis i dels objectes de l’entorn immediat
Centre de Documentació Marítima
Conjunt de documentació especialitzada format pels fons documentals del Museu Marítim de Barcelona i el Centre de Documentació de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Està estructurat en cinc grans apartats Biblioteca, Hemeroteca, Fons cartogràfic, Fons d’imatges i Arxiu històric La biblioteca, inaugurada el 1942, aplega els fons de l’Institut Nàutic Mediterrani 1929-36 i del Museu Marítim de Barcelona està especialitzada en els temes relacionats amb la mar, l’entorn marítim i les activitats que generen, la relació dels homes amb la mar i la gestió del patrimoni marítim cultural i natural es complementa amb l hemeroteca sobre història, cultura i tecnologia marítimes i sobre museus i centres de patrimoni marítim El fons cartogràfic, constituït…
Institut Botànic de Barcelona
Botànica
Institució fundada oficialment el 1934 amb caràcter d’entitat autònoma, desmembrada del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
És situat al parc de Montjuïc Té laboratoris, biblioteca, arxiu, sala de conferències i un herbari inclou el Gabinet Salvador, declarat bé cultural d’interès nacional el 2014 És centre d’investigació i de divulgació D’ençà del 1946 edita anualment la revista Collectanea Botanica És dirigit per Teresa Garnatje des del 2015, que fou precedida en el càrrec per Pius Font i Quer 1934-39, Antoni de Bolòs 1944-59, Oriol de Bolòs 1965-85, Josep M Montserrat i Martí 1986-2004, Alfonso Susanna 2005-13 i Valentí Rull 2014 Des del 2003 ocupa un nou edifici, projectat per Carles Ferrater, situat dins el…
Francesc Lacoma i Sans

Francesc Lacoma i Sans, autoretrat (1805)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1796-1803, on aconseguí el primer premi del curs de pintura del 1808 amb La mort sobtada d’Ananies i Saphira De la seva obra coneguda sobresurten dos autoretrats, un de primerenc 1805 i un del 1812, d’extraordinària caracterització Barcelona, coll F Rivière, i un grup familiar representant amb naturalitat els pares i la germana de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona La família de l’autor , pintura de Francesc Lacoma i Sans © Fototecacat Hom ha relacionat el seu estil amb David i amb Rünge
Francesc Gimeno i Arasa

Autoretrat amb boina, 1917
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’…
Arsèguel

Museu de l’Acordió Diatònic, a Arsèguel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un…
Eros
Eros castigat per Venus, segons una pintura mural conservada al Museu Nacional de Nàpols
© Corel Professional Photos
Mitologia
A l’antiga Grècia, déu de l’amor.
Les diverses tradicions que en tractaren el fan principi del món, juntament amb la Terra i el Tàrtar, fill d’Èreb i de la Nit Hesíode, fill de Cronos orfisme o de Ge i Urà Safo Segons el corrent més comú, sobretot durant l’hellenisme i a Roma on rep el nom de Cupido , Eros és fill d’ Afrodita , amb el culte de la qual apareix sovint relacionat Ordinàriament, hom l’ha representat, a partir del segle V aC, com un adolescent amb ales sembla que el tipus amb l’arc i el buirac amb fletxes deriva de Praxíteles i fou un dels més corrents N’esculpiren estàtues Fídies, Lisip, Escopes i Praxíteles D’…
Arcadi Mas i Fondevila

Repòs, obra d’Arcadi Mas (1891)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records napolitans Dels…
Mestre de Joan Sivera

Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina