Resultats de la cerca

Autor d’un tipus de teatre costumista amb elements expressionistes Sol da Floresta 1957, As Cinco Vogais 1951, O Vagabundo de mãos de oiro 1961, Tempos Difíceis 1982, O Andarilho das 7 Partidas 1983, etc Escriví també novelles Desporto-Rei , 1956 Bonecos de luz , 1961 O tritão , 1983, Cais do Ginjal , 1989

Jesuïta, ensenyà retòrica a Mòdena Establert a Venècia, publicà novelles La ballerina onorata , 1714 La cantatrice per disgrazia , 1754 La commediante per fortuna , 1755, etc i, sobretot, estrenà obres teatrals en les quals rivalitzà amb Goldoni sense excessiva fortuna L’avventuriere alla moda 1749, Schiava cinese 1753, Il filosofo veneziano 1754, etc

La seva novella Hôtel du Nord 1929 el situà en el corrent populista del s XX La simpatia que sentí pels treballadors dels suburbis es reflecteix a les novelles Petit-Louis 1930 i Faubourg de Paris 1933 i al Journal intime 1928-36, obra pòstuma 1939, sincera i conscient Conreà també la pintura

La seva obra descriu sobretot l’Estocolm proletari, sovint en prosa poètica Destaca, entre altres novelles, un cicle autobiogràfic sobre Manne, un noi del barri obrer del Sud Manne 1949, Röd skjorta ‘Camisa roja’, 1951, Mormon Boy 1951, Yngling i spegel ‘Noi al mirall’, 1955 i Kvarteret Venus ‘El barri de Venus’, 1957

Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…

Fill de mestres i educat en un entorn de classe mitjana blanca i protestant que seria molt present en la seva obra, el 1954 es graduà en literatura a la Universitat de Harvard, on fou caricaturista i columnista d’una revista satírica El 1955 amplià estudis a Oxford i, retornat als EUA l’any següent, començà les collaboracions amb la revista The New Yorker com a columnista i autor de ficció El 1958 s’establí com a escriptor pel seu compte i publicà els primers llibres el recull de poemes The Carpentered Hen and Other Tame Creatures 1958, i la novella The Poorhouse Fair 1958 El 1960 publicà…

De formació autodidàctica i encoratjada per Marià Manent, començà escrivint contes i poemes Publicà tres novelles, d’ambient més aviat exòtic i sentimental Salt d’euga 1961,  Amarga joia 1968 i Quan el vent dansa amb el destí 2009 Resten inèdits reculls de poemes inspirats en l’Empordà i la novella Els vuit vents del món

Participà en la Primera Guerra Mundial Exercí el periodisme, i el 1931 s’inicià com a escriptor de novelles de sèrie negra Entre les seves obres destaquen They Shoot Horses, don't they 1935, portada al cinema per SPollack 1969, i també No Pockets in a Shroud 1937 i Kiss Tomorrow Good-Bye 1948

Professor a la Universitat de Pequín, fou desterrat per la seva radicalització política participà en la fundació de la lliga d’escriptors d’esquerra 1930 Escriví contes i novelles, formalment innovadors, sobre temes socials Ah Qzheng chung ‘La veritable història d’Ah Q’, 1921 i altres Cal destacar-ne l’assaig Sobre la classe intellectual

Durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració Les seves novelles tracten amb ironia i sentit del grotesc problemes relacionats amb l’odi racial i els prejudicis ideològics D’entre les seves obres cal esmentar Piknik wolności ‘El pícnic de la llibertat’ 1959 i Syn zadżumionych ‘Fill d’empestats’, 1959