Resultats de la cerca

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776

Estudià a Edimburg i a París, amb NBoulanger Ha escrit concerts, un per a clarinet 1968, i un altre per a trompa, banda i orquestra 1971, i òperes, com The Decision 1967, The Voice of Ariadne 1974, Mary, Queen of Scots 1976 i A Christmas Carol 1978-79, obres serials però amb influències de folk-song

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

Estudià amb ACaldara Fou compositor de la cort dels Habsburg i mestre de capella de la catedral de Sant Esteve 1738, on fou mestre de JFHaydn Ennoblit per l’emperador Carles VI, fou administrador de la capella de música imperial 1751, on s’oposà a Gluck, el qual considerava massa innovador Deixà òperes, oratoris, música religiosa i simfònica

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Emigrà a Dinamarca per no servir en l’exèrcit entrà al servei de Frederic VI de Dinamarca Autor de sonates i sonatines brillants, per tal de fer agradable la didàctica del piano, que hom empra encara Deixà també quartets per a corda, concerts, música d’escena, com Everhøj , i òperes, com Elisa 1820 i Shakespeare 1826

Fou mestre de capella a la Pietà de Venècia des del 1700 i a Sant Joan del Laterà, a Roma, des del 1725 Autor d’unes seixanta òperes, algunes de les quals tingueren un gran èxit a Londres Deixà també intermezzi , motets, cantates, oratoris i obres didàctiques, com el tractat L’armonico pratico al cimbalo 1708

El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial 1715 Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché 1720 i Costanza e fortezza 1722, bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra