Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
canonada

Canonada de pretoli
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
Josep Maria Rodés Melgosa
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
Fou soci del Club Excursionista de Gràcia i membre del Grup Especial d’Escalada GEDE Publicà Roques, parets i agulles de Montserrat 1972-82, una guia d’escalades en cinc volums feta juntament amb Ferran Labraña, La escalada deportiva , Era una vegada el sisè grau , Escalades al Cadí, Escalades a Ordesa , Orienting i Esquí de fons Traduí al català el llibre de Roger Frison-Roche, El primer de la cordada 1941 En memòria seva, el Club Excursionista de Gràcia organitza, des de l’any 2006, el Cicle de Pellícules Josep Maria Rodés
Eduard Marín Garcia

Eduard Marín Garcia
PETE O’DONOVAN
Escalada
Escalador.
Membre de l’Associació Esportiva Deu Dits, fou campió del món juvenil d’escalada 2003 i guanyà la Copa Joves Europeus en dues ocasions En categoria absoluta guanyà la Copa d’Espanya 2005, 2006 i el Campionat d’Espanya d’escalada de bloc 2006 En aquesta darrera especialitat, també es proclamà campió de Catalunya 2012 Formà part de l’equip d’escalada Top30 Team, i es classificà entre els deu primers a la Copa del Món d’escalada 2003, 2006, 2007, 2009, 2011 Escalà les parets nord del massís etiòpic 2012
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
Assumpció del mas de Colls (el Pont de Montanyana)
Art romànic
L’antiga capella del mas de Colls, avui en ruïnes, és a migjorn de Montanyana Entre les alzines hom pot trobar fragments dels antics murs De l’església de l’Assumpció avui només resten algunes parets, construïdes amb carreuó sense polir, simplement escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, que dibuixen el perímetre d’una església d’una nau, capçada amb un absis semicircular Es tracta probablement d’un edifici de la fi del segle XI o del començament del següent, construït de forma matussera i sense ornamentació
aortitis
Patologia humana
Inflamació de l’aorta.
L' aortitis aguda es pot produir en el curs de malalties diverses com arteritis sistèmiques i infeccions tifus, verola, pneumònia, escarlatina, etc acostuma a ésser greu, però és rara L' aortitis crònica és deguda sobretot a la sífilis Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus També és lenta l’aparició dels símptomes dolor retrosternal, deformació de la imatge radiològica, ofec, defalliment cardíac, etc i de les complicacions cardíaques, arterials i renals que pot comportar
celacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos crossopterigis marins i d’aigües salabroses, bentònics, grossos, recoberts d’escates cicloides.
La boca no té maxillars, i les dents són còniques La bufeta natatòria, dorsal, té les parets ossificades, i la cavitat cefàlica és, en gran part, obliterada per teixit conjuntiu Hom creia que aquest ordre s’havia extingit al Triàsic, fins que el 1938 hom descobrí una espècie vivent, el celacant o latimèria Latimeria chalumnae , de l’Índic africà D’aleshores ençà han estat trobats més exemplars pertanyents aparentment al mateix gènere o potser a un altre d’afí, Malania , la qual cosa confereix a aquests peixos el caràcter de fòsssils vivents
Josep Vergés i Grau
Literatura catalana
Pintura
Pintor i poeta.
S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava Vergesgrau
,
Sant Cristòfol de Corbera de Llobregat
Art romànic
Situació La capella, a l’entrada del barri de l’Amunt, és situada sobre unes roques Mapa 36-16420 Situació 31TDF086850 S’hi va des de Corbera de Dalt, per la carretera que va a Sant Ponç de Corbera, i es troba prop de la seva cruïlla amb la carretera de Gelida Història Quant als orígens de la capella, podria haver estat una cella monàstica relacionada amb el monestir proper de Sant Ponç de Corbera Les primeres notícies documentals daten del 1594, quan l’ermità que hi habitava, Sebastià de Vallsebre, feu testament Església Aspecte que ofereix des del costat sud-est aquesta església, reforçada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina