Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
Antoni Gil de Frederic i Son Roses
Història
Política
Polític.
Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714
Charles James Fox
Història
Polític anglès.
Parlamentari liberal, fou ministre quatre vegades Fou partidari de l’emancipació dels EUA, de la igualtat de drets civils a Irlanda i de les reformes constitucionals a Anglaterra S'oposà al despotisme del rei Jordi III, defensà la Revolució Francesa i atacà l’imperialisme de Napoleó Hom li deu l’abolició de l’esclavitud per part del parlament britànic
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Carlo Botta
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824
Tomàs Caylà i Grau
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36
Manuel Dorrego
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle
Hendrik Frensch Verwoerd
Història
Política
Polític sud-africà.
De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat
Arnau de Morera
Història del dret
Jurisconsult.
Batlle general de València 1336 i vicecanceller El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vicecanceller Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae
Arthur Moeller van den Bruck
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític alemany.
Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme
Charles Latour Rogier
Història
Política
Polític belga.
Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina