Resultats de la cerca
Es mostren 1731 resultats
Grist
Poble
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist.
Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW
sistema de telecomunicacions aire-terra
Sistema europeu de radiotelefonia digital dissenyat per a connectar avions en vol amb estacions terrestres amb accés a la xarxa telefònica pública.
Opera en la banda L d’1,67 a 1,8 GHz Malgrat el nom, el TFTS és bidireccional terra-aire i aire-terra Utilitza multiplexat TDMA i fa servir un tipus de modulació QPSK anomenada pi/4 diferencial pi/4 DQPSK que suavitza les transicions entre símbols i facilita el disseny de les etapes de potència modulació El TFTS és un sistema cellular, i quan es vol trucar des de terra és tractat com un operador més de telefonia mòbil GSM El TFTS també es denomina GSM-A, que vol dir GSM aeronàutic
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
Félix Escalas Fábrega

Félix Escalas Fábrega
Museu Colet
Altres esports nàutics
Patró i armador.
Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins
Acaba el termini per a regularitzar les plaques solars
Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum 9 d’octubre de 2015, després dels quals les installacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les installacions estan connectades a la xarxa elèctrica la gran majoria Se n’exclouen les plaques tèrmiques per a escalfar aigua, les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors
decalatge
Electrònica i informàtica
Desplaçament de tots els elements d’una cadena en direcció a un dels extrems.
En particular, corriment al llarg d’un cert nombre de posicions dels caràcters o xifres d’un mot en direcció a un dels extrems Si el mot és un nombre el decalatge s’anomena aritmètic i equival a la multiplicació del nombre per una potència positiva o negativa de la base Es diu decalatge lògic de tot aquell no aritmètic aquí el signe no existeix i les xifres decalades més enllà de l’extrem del mot es perden en canvi, en el decalatge cíclic les xifres perdudes es retroben en l’extrem contrari
desembocadura
Geologia
Lloc on es barregen dues masses d’aigua.
Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada
Puyehue

El volcà Puyehue
Felipe Del Valle (CC BY 2.0)
Volcà de la regió de Los Lagos (Xile).
Forma part del Complex Volcànic Puyehue-Cordón Caulle, a la serralada dels Andes Hom en coneix erupcions des del 1914 Després de l’erupció provocada pel terratrèmol de Valdivia 1960, no esdevingué novament actiu fins el 4 de juny de 2011 L’erupció, de gran potència, comportà l’evacuació de prop de 3500 persones i emeté un núvol de cendra que afectà sobretot Buenos Aires i Montevideo i arribà a altres punts molt distants de l’hemisferi sud com Ciutat del Cap i Sydney, a més de provocar importants interrupcions del tràfic aeri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina