Resultats de la cerca
Es mostren 19998 resultats
Vicente Salmerón Martínez
Pàdel
Jugador i directiu de pàdel.
Membre del Global Pàdel Sports de Reus, també jugà amb la selecció catalana en torneigs d’àmbit estatal Ha estat vocal i responsable de la Federació Catalana de Pàdel a la província de Tarragona 2006-12
prefecte
Història
Als Països Catalans, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812 (al Rosselló, el càrrec hi fou introduït el 1790 durant la Revolució Francesa).
Equivalia al càrrec antic de corregidor i intendent de província i era subordinat a l’intendent de la zona respectiva li eren subordinats els sotsprefectes de districte El 1813 hom reduí el nombre de prefectes a dos
vindèlic | vindèlica
Història
Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera i anomenada Vindelicia pels romans.
Dividits en moltes tribus, els vindèlics foren sotmesos vers l’any 15 aC per Drus i per Tiberi i inclosos a la província de Rètia Les ciutats principals foren Augusta Vindelicorum Augsburg, Cambodunum Kempten i Abudiacum Epfach
el Jarama
Riu
Riu de la península Ibèrica, de règim pluvionival, afluent del Tajo per la dreta (190 km de longitud; 6 977 km2 de conca).
Neix al massís de Somosierra, a uns 2 000 m alt i travessa la província de Guadalajara i la comunitat autònoma de Madrid Els seus afluents principals són el Lozoya, el Tajuña, l’Henares i el Manzanares
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret del governador general francès Augereau el 6 de març de 1810.
El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833 Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812
Aguarico
Riu
Riu de l’Equador, afluent del riu Napo, de la conca de l’Amazones (500 km).
Neix als Andes colombians i, en direcció NW-SE, flueix per la província equatoriana de Napo, tot drenant una espessa selva Desemboca prop de Pantoja Perú, després de vorejar la frontera entre ambdós països durant 80 km
Ontario
Divisió administrativa
Província del Canadà, limitada per Quebec a l’E, el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al S, Manitoba a l’W, i les badies de Hudson i James al N.
La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…
Punt màxim de la conflictivitat social
La conflictivitat social arriba al punt màxim al llarg de l’any hi ha hagut 55 vagues a la província de Barcelona, en les quals han participat 115 772 obrers, xifra que equival al 20% dels treballadors censats
Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit rebel
Cau Barcelona en mans de l’exèrcit rebel Es crea un règim especial d’ocupació de la província de Barcelona el general Eliseo Álvarez-Arenas, capità general de la quarta regió militar Catalunya, dirigeix els serveis d’ocupació
ras
Història
Títol (‘cap’) més elevat de la jerarquia estatal a Etiòpia, després del de negus.
Originàriament, designava el cap feudal de la província, però del s XVI ençà ha correspost al càrrec més important de la cort, que a més de grans poders civils i militars ha suposat la senyoria sobre amplis territoris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina