Resultats de la cerca
Es mostren 3017 resultats
Josep Maria Prous i Vila
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç 1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc 1918-20 i Reus 1973 1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…
,
tor

Generació d’un tor per un cercle
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície generada per la rotació, en l’espai, d’un cercle al voltant d’un eix del seu pla que no talla el cercle.
És la forma d’un anell de contorn circular i rodó Si r és el valor del radi del cercle generador, k la distància del centre a l’eix de revolució eix z , l’equació del tor és el seu volum val 2π kr, i l’àrea de la seva superfície, 4 π 2 kr
acadèmia eclesiàstica
Cristianisme
Universitat d’estudis teològics de l’Església ortodoxa russa.
Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad
Salvador Perelló
Història
Política
Polític.
Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts
Terenzio Mamiani della Rovere
Literatura italiana
Història
Política
Polític i escriptor italià.
Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899
Jevgenij Bauer
Cinematografia
Cineasta rus.
Uní a un esteticisme occidentalitzant un cert progressisme, el qual no pogué ésser confirmat després de la revolució a causa de la seva mort prematura Els seus films principals són Pesn’ toržestvujuščej l’ubvi ‘El cant de l’amor triomfant’, 1915, Koroleva ekrana ‘La reina de la pantalla’, 1916 i Revol’ucioner ‘El revolucionari’, 1917
Bogdanov
Economia
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof i economista rus Aleksandr Aleksandrovič Malinovskij.
De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15
Algernon Sidney
Història
Militar
Polític i militar anglès.
En la guerra civil, lluità amb els parlamentaris i es distingí a Marston Moor i a Irlanda Republicà sincer, criticà la dictadura de Cromwell i en produir-se la restauració visqué disset anys a l’exili De retorn a Anglaterra, conspirà contra el rei i fou decapitat La revolució del 1688 rehabilità la seva memòria
Henri Rochefort
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític francès.
Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical
Claude Adrien Helvetius
Filosofia
Filòsof francès.
Molt vinculat als enciclopedistes, el seu llibre De l’esprit 1758 fou cremat públicament i prohibit Materialista i sensualista, fonamentà la moral en l’interès social Fou un dels precursors ideològics de la Revolució Francesa Entre les seves obres pòstumes cal esmentar De l’homme, de ses facultés intellectuelles et de son éducation 1772
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina