Resultats de la cerca

Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani

En una primera època, fins al 1938, predominà la part escrita i hi dibuixaren Urda i Niel En una nova etapa, a partir del 1947, s’hi incorporaren nous dibuixants que crearen els personatges més representatius de la historieta illustrada espanyola de postguerra Escobar Zipi y Zape, Carpanta, Petra, Cifré El repórter Tribulete, Peñarroya Don Pío, Gordito Relleno, Vázquez Las hermanas Gilda, Jorge Doña Urraca, Conti Carioco, Martz Schmitz El Doctor Cataplasma i posteriorment, amb molta força, Ibáñez Mortadelo y Filemón

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives 1910 i a la…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble Català S’exilià…

Diplomat en direcció cinematogràfica i televisiva pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, des del 1981 collabora en el setmanari cultural i cinematogràfic Cartellera Túria , així com en diaris, revistes, ràdio, televisió i festivals de cinema Ha escrit els llibres Los años más cortos de nuestra vida 1995, La mirada secreta de Gianni Amelio 1994 i Paolo Branco La producción independiente Ha coproduït el llargmetratge El cielo sube Marc Recha i Joaquín Ojeda, 1991 És director de diversos curtmetratges, entre els quals destaquen De los caníbales 1995, Si llegas o es…

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La…

Començà a 18 anys en un diari local de Hannover, al qual es reincorporà després de ser mobilitzat com a soldat del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial i de passar un període en un camp de presoners aliat El 1946 es convertí en editor i director de la revista “Diese Woche”, i l’any següent n'impulsà el canvi de la capçalera per “Der Spiegel”, de la qual esdevingué propietari únic fins el 1974, en què cedí la meitat de les accions als subscriptors del setmanari El 1962 fou arrestat per un article en què denunciava unes maniobres de l’OTAN a Alemanya, un afer que tingué…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial Dopesa, que…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973 Ha estat redactor del setmanari Cort , del diari Baleares i del Diario de Mallorca , i director de Ràdio Nacional d’Espanya a les Illes Balears 1986-87 i a Catalunya 1987-90 Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular 1979-83 i del Govern Balear 1983 Redactor delegat del diari El País a les Illes Balears 1990-2015, fou un dels promotors i impulsors del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears SPIB, que en el seu congrés constituent 2000 l’elegí…