Resultats de la cerca
Es mostren 2333 resultats
nus
Punt de què depèn la solució d’una dificultat, punt principal d’un problema.
variant
Forma o solució diferent d’una de referència però que condueix al mateix resultat.
tel
Física
Capa finíssima que es forma a la superfície d’una solució quan s’evapora.
resoldre
Matemàtiques
Trobar la solució d’una equació o d’un sistema d’equacions o inequacions.
mescla cròmica
Química
Solució quasi saturada de dicromat de sodi o de potassi en àcid sulfúric concentrat.
Posseeix propietats oxidants fortes i netejadores És molt emprada en el laboratori per a rentar els objectes de vidre
desenllaç
Allò que porta la solució d’un afer difícil, d’un conflicte, etc, desnuament.
bandolina
Solució mucilaginosa de llavors de codony per a allisar i tenir plans els cabells.
equimolecular
Química
Dit de la solució o mescla que conté diverses substàncies en iguals proporcions moleculars.
electroforesi
Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
mutarotació
Química
Fenomen consistent en el canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent.
L’activitat òptica o el poder rotatori de la glucosa en solució aquosa és de α D 2 0 = +109,1° i decreix lentament fins a α D 2 0 =+52,5°, més de pressa en calent i gairebé instantàniament en presència d’àlcalis Això és degut a l’existència de dues formes de la d+glucosa la α-glucosa i la β-glucosa i a la transformació de la α-glucosa original en una mescla de les dues formes α i β